Justicia miop

Fa molt de temps que les peticions que s’han fet des de Catalunya per poder votar en un referèndum vinculant per la independència, es responen sempre amb l’argument que la Constitució Espanyola no ho permet. El fet és que les condicions per modificar la part referent a la integritat territorial de l’estat espanyol són tan dures i exigents que podem donar per bo que sigui pràcticament impossible, si descartem cataclismes polítics que tampoc desitgem als nostres veïns.

Davant de la realitat constitucional, l’estratègia independentista és anar fent via fins arribar al moment en que caldrà, de forma inevitable, substituir la legalitat espanyola per la catalana. Tenint sempre en compte que gran part del cos legal ja està implementat al ser membres de la Unió Europea.

En aquest context, cada pas que el Govern o el Parlament ha fet ha estat immediatament respost pel govern espanyol apel·lant a l’obligat compliment de la Llei i al mantra “sense llei no hi ha democràcia”.

No cal anar gaire lluny en la nostra història per veure que fa 50 anys no hi havia democràcia però en canvi hi havia lleis.

I és que en tots els  estats, tant si són democràcies com dictadures, hi ha lleis i jutges que administren justícia atenent-se a  aquestes lleis quan els ciutadans no les compleixen.

Law and the Humanities Rome

La qüestió és determinar si totes les lleis són justes i si legalitat és sinònim de legitimitat. Segurament que la majoria estaríem d’acord en que hi ha moments i situacions en els quals una llei és injusta les minories. També estaríem d’acord en considerar injustes  les lleis que en alguns països prohibeixen determinats drets civils o que limiten les llibertats dels seus ciutadans. Seguint aquest raonament, potser també estaríem d’acord en que la societat que està sotmesa a aquestes lleis té el dret de fer tot allò possible per canviar-les, incloent actes que les autoritats que tutelen aquestes lleis injustes considerarien, precisament, il·legals.

perquè va contra els drets de les persones, perquè perjudica a sectors de la població, o perquè no empara

Catalunya no pot canviar la Constitució Espanyola si els partits espanyols majoritaris no volen. No té la possibilitat real de modificar les lleis que impedeixen el que la majoria de catalans vol: votar sobre la independència.

La presència d’Advocats de l’Estat al govern espanyol ha creat una súper-administració legal que es creu invulnerable i que utilitza la Justícia per actuar en el camp on, normalment en democràcia, la política hauria de dominar.

La política és pensament i negociació, és filosofia i propostes, és conflicte i resolució. La política és innovació per resoldre reptes, a és l’articulació de la societat al voltant d’unes idees que busquen el bé comú; i el vot és l’eina política que els estats democràtics escullen per resoldre els seus conflictes.

Molt recentment, el Consell d’Europa ha recriminat al govern espanyol la greu manca d’independència judicial a Espanya. Si l’Estat espanyol utilitza la justícia per reprimir a aquells que prenen decisions polítiques en un context democràtic i institucional, aleshores podem dir que sense una justícia independent hi haurà lleis però no pas democràcia.

Article publicat el 10 de Novembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot

Trump, Catalunya i els sistemes electorals

Fa només uns dies que Donald Trump ha guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units i n’esdevindrà el 45è president el proper 20 de gener, encara que a molta gent no ens agradi i per moltes protestes que hi hagi al carrer. La victòria ha estat neta i clara.

Per arribar a la presidència, Donald Trump va haver de derrotar primer a 19 aspirants a ser el candidat del Partit Republicà a la presidència. Un cop enllestits, només li quedava batre a Hillary Clinton, la candidata del Partit Demòcrata. En realitat, hi havia altres candidats però amb nul·les possibilitats d’arribar a la Casa Blanca d’una manera que no fos com a convidat o visitant.

Tot això, i que Trump sigui president tot i obtenir menys vots que Clinton, és possible gràcies al sistema electoral nord-americà, que està molt ben explicat en aquest vídeo del diari Ara.

De forma similar, després de les eleccions del 27S hem sentit de forma insistent que l’independentisme havia aconseguit la majoria al Parlament però que en canvi no l’havia assolit en vots.

Si, per exemple, el sistema electoral nord-americà hagués estat el sistema electoral a Catalunya el 27S el panorama al Parlament hauria estat radicalment diferent: una majoria aclaparadora de parlamentaris de JxSi. I el mapa dels resultats electorals seria més o menys aquest:

 No hi hauria lloc per discussions sobre si s'aproven els pressupostos, ni hi hauria hagut problemes en la investidura de President....

Com en molts Parlaments d’arreu del món, la diferència entre vots i escons és deguda a la manca de proporcionalitat del  sistema electoral.

La situació ideal, parlant de sistemes electorals, seria aquella que donés una correspondència exacta entre el percentatge de vots obtingut per cada candidatura i el percentatge d’escons que li són assignats.

La perfecció  tampoc no existeix en política, però seria possible de fer millores respecte de la situació actual de diverses maneres: des de canviar el càlcul d’assignació d’escons per una fórmula més proporcional que no la Llei d’Hondt, modificar el nombre d’escons a escollir per circumscripció o modificar de dalt a baix el sistema electoral.

A Catalunya tenim un repartiment desequilibrat de la població en el territori: a la província de Barcelona hi viu la meitat de la població, i també fins fa les eleccions del 27S s’hi concentrava la major part de vots del que fins ara era el primer partit de la oposició, el PSC; mentre que a la resta de Catalunya dominava amb certa claredat el vot al que fins aleshores era CiU.

Amb aquesta heterogeneïtat, prioritzar l’assignació d’escons per territori o població suposava atorgar un cert avantatge a una formació o altra. I això explica perquè el Parlament de Catalunya no ha aconseguit mai aprovar una llei electoral pròpia.

Un bon sistema electoral no només ha de ser proporcional sinó que també ha de donar als ciutadans una manera efectiva d’avaluar els seus representants. Aquest és l’avantatge del sistema electoral que fan servir al Regne Unit (i que Estats Units fa servir a escala estatal) basat en districtes electoral petits que escullen un sol membre del Parlament: el que guanya als altres per majoria simple, encara que sigui per un sol vot de diferència.

Però és un sistema injust perquè deixa sense representació a opcions polítiques amb prou vots per merèixer-la.

La manera de compensar aquesta desproporcionalitat és, com fan a Alemanya i altres països, assignar la meitat dels escons pel sistema majoritari en districtes petits, i l’altra meitat d’acord als vots que les diferents candidatures han tingut en el conjunt del territori. D’aquesta manera es compensa als partits que no són majoritaris en els districtes però que tenen un volum important de vots a escala nacional.

Afortunadament, l’escenari nou que tenim al davant ens dóna la possibilitat de replantejar qualsevol cosa i els diferents grups que han redactat esborranys de Constitució per la República Catalana plantegen sistemes electorals més justos i proporcionals que l’actual.

Tota aquesta sort que tenim.