Fa molt de temps que les
peticions que s’han fet des de Catalunya per poder votar en un referèndum
vinculant per la independència, es responen sempre amb l’argument que la
Constitució Espanyola no ho permet. El fet és que les condicions per modificar
la part referent a la integritat territorial de l’estat espanyol són tan dures
i exigents que podem donar per bo que sigui pràcticament impossible, si
descartem cataclismes polítics que tampoc desitgem als nostres veïns.
Davant de la realitat
constitucional, l’estratègia independentista és anar fent via fins arribar al
moment en que caldrà, de forma inevitable, substituir la legalitat espanyola
per la catalana. Tenint sempre en compte que gran part del cos legal ja està
implementat al ser membres de la Unió Europea.
En aquest context, cada pas que
el Govern o el Parlament ha fet ha estat immediatament respost pel govern
espanyol apel·lant a l’obligat compliment de la Llei i al mantra “sense llei no
hi ha democràcia”.
No cal anar gaire lluny en la
nostra història per veure que fa 50 anys no hi havia democràcia però en canvi
hi havia lleis.
I és que en tots els estats, tant si són democràcies com
dictadures, hi ha lleis i jutges que administren justícia atenent-se a aquestes lleis quan els ciutadans no les
compleixen.
Law and the Humanities Rome |
La qüestió és determinar si totes
les lleis són justes i si legalitat és sinònim de legitimitat. Segurament que
la majoria estaríem d’acord en que hi ha moments i situacions en els quals una
llei és injusta les minories. També estaríem d’acord en
considerar injustes les lleis que en
alguns països prohibeixen determinats drets civils o que limiten les llibertats
dels seus ciutadans. Seguint aquest raonament, potser també estaríem d’acord en
que la societat que està sotmesa a aquestes lleis té el dret de fer tot allò
possible per canviar-les, incloent actes que les autoritats que tutelen
aquestes lleis injustes considerarien, precisament, il·legals.
perquè va contra els drets de les persones, perquè perjudica a
sectors de la població, o perquè no empara
Catalunya no pot canviar la
Constitució Espanyola si els partits espanyols majoritaris no volen. No té la
possibilitat real de modificar les lleis que impedeixen el que la majoria de
catalans vol: votar sobre la independència.
La presència d’Advocats de
l’Estat al govern espanyol ha creat una súper-administració legal que es creu
invulnerable i que utilitza la Justícia per actuar en el camp on, normalment en
democràcia, la política hauria de dominar.
La política és pensament i
negociació, és filosofia i propostes, és conflicte i resolució. La política és
innovació per resoldre reptes, a és l’articulació de la societat al voltant
d’unes idees que busquen el bé comú; i el vot és l’eina política que els estats
democràtics escullen per resoldre els seus conflictes.
Molt recentment, el Consell
d’Europa ha recriminat al govern espanyol la greu manca d’independència
judicial a Espanya. Si l’Estat espanyol utilitza la justícia per reprimir a
aquells que prenen decisions polítiques en un context democràtic i institucional,
aleshores podem dir que sense una justícia independent hi haurà lleis però no
pas democràcia.
Article publicat el 10 de Novembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot
Article publicat el 10 de Novembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!