Justicia miop

Fa molt de temps que les peticions que s’han fet des de Catalunya per poder votar en un referèndum vinculant per la independència, es responen sempre amb l’argument que la Constitució Espanyola no ho permet. El fet és que les condicions per modificar la part referent a la integritat territorial de l’estat espanyol són tan dures i exigents que podem donar per bo que sigui pràcticament impossible, si descartem cataclismes polítics que tampoc desitgem als nostres veïns.

Davant de la realitat constitucional, l’estratègia independentista és anar fent via fins arribar al moment en que caldrà, de forma inevitable, substituir la legalitat espanyola per la catalana. Tenint sempre en compte que gran part del cos legal ja està implementat al ser membres de la Unió Europea.

En aquest context, cada pas que el Govern o el Parlament ha fet ha estat immediatament respost pel govern espanyol apel·lant a l’obligat compliment de la Llei i al mantra “sense llei no hi ha democràcia”.

No cal anar gaire lluny en la nostra història per veure que fa 50 anys no hi havia democràcia però en canvi hi havia lleis.

I és que en tots els  estats, tant si són democràcies com dictadures, hi ha lleis i jutges que administren justícia atenent-se a  aquestes lleis quan els ciutadans no les compleixen.

Law and the Humanities Rome

La qüestió és determinar si totes les lleis són justes i si legalitat és sinònim de legitimitat. Segurament que la majoria estaríem d’acord en que hi ha moments i situacions en els quals una llei és injusta les minories. També estaríem d’acord en considerar injustes  les lleis que en alguns països prohibeixen determinats drets civils o que limiten les llibertats dels seus ciutadans. Seguint aquest raonament, potser també estaríem d’acord en que la societat que està sotmesa a aquestes lleis té el dret de fer tot allò possible per canviar-les, incloent actes que les autoritats que tutelen aquestes lleis injustes considerarien, precisament, il·legals.

perquè va contra els drets de les persones, perquè perjudica a sectors de la població, o perquè no empara

Catalunya no pot canviar la Constitució Espanyola si els partits espanyols majoritaris no volen. No té la possibilitat real de modificar les lleis que impedeixen el que la majoria de catalans vol: votar sobre la independència.

La presència d’Advocats de l’Estat al govern espanyol ha creat una súper-administració legal que es creu invulnerable i que utilitza la Justícia per actuar en el camp on, normalment en democràcia, la política hauria de dominar.

La política és pensament i negociació, és filosofia i propostes, és conflicte i resolució. La política és innovació per resoldre reptes, a és l’articulació de la societat al voltant d’unes idees que busquen el bé comú; i el vot és l’eina política que els estats democràtics escullen per resoldre els seus conflictes.

Molt recentment, el Consell d’Europa ha recriminat al govern espanyol la greu manca d’independència judicial a Espanya. Si l’Estat espanyol utilitza la justícia per reprimir a aquells que prenen decisions polítiques en un context democràtic i institucional, aleshores podem dir que sense una justícia independent hi haurà lleis però no pas democràcia.

Article publicat el 10 de Novembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot