Passi-ho bé i moltes gràcies

I finalment ja hi som pel tros. Els incrèduls de banda i banda es freguen els ulls perquè el govern ha fet el que va dir que faria i de la manera que ho faria. Feia setmanes que llegíem als diaris i sentíem a la ràdio, amb certa esgarrifança per la frivolitat d’esbombar l’estratègia, que es faria servir l’article 83.1 del Reglament del Parlament de Catalunya per posar a votació les Lleis del Referèndum i de la Transició Nacional.

Una estratègia manca d’èpica i en la qual només els advocats que farceixen els partits polítics o els fanàtics del reglament poden trobar-hi audàcia.

Tan anunciar l’estratègia, que els partís unionistes ja tenien pensada la seva pròpia estratègia que consistia en eliminar per avorriment els adversaris, a base de demanar reconsideracions i recontra-consideracions, reunions de la Junta de Portaveus i etcètera. Varen posar a prova els nervis de la Mesa del Parlament que a base de paciència, i potser una mica de Sumial, varen transigir fins a la fase de debat i votacions. Finalment va sortir l’èpica en els discursos de JxSi i de la CUP mentre que de les files unionistes sortien prèdiques medievals amenaçant amb l’infern (o fins que es glacés) i les set plagues d’Egipte si les lleis s’aprovaven. Fer por, ja no funciona; com no funciona la lamentable tàctica de principiant de parlar del futur que deixarem als nostres fills. El fill de Coscubiela no és més que una extensió de “la niña de Rajoy”.

El que sí que era previsible és l’anul·lació de la Llei del Referèndum per part del Tribunal Constitucional, sense necessitat de rumiar-hi gaire sinó només d’executar les instruccions del govern espanyol.

La tàctica passa ara per impedir que fem el referèndum incautant els elements físics (urnes, paperetes, fulls d’escrutini, etc..). I amb aquest objectiu la Guàrdia Civil ha fet dos escorcolls sense èxit a

Constantí i a Valls. És a Valls on ha quedat clar que els ciutadans hem perdut la por: la imatge dels cotxes de la Guàrdia Civil marxant de la redacció de El Vallenc mentre centenars de persones els acomiadava cantant el “Passi-ho bé” de La Trinca és tan ridículament vergonyosa per l’Instituto Armado com estimulant pels independentistes i definidora, un cop més, del caràcter cívic, pacífic i alegre del moviment sobiranista català. Un moviment que ha perdut la por perquè és més conscient que mai de la força de l’acció col·lectiva.

Mentrestant el govern espanyol encara no ha entès que el que té al davant és un conflicte que podria haver resolt amb un referèndum acordat en el qual hauria tingut possibilitats de guanyar. Ara només pot perdre.

Ens queden 3 setmanes apassionants i trepidants durant les quals cal que tots aquells que volem la independència aixequem el cul del sofà per participar activament en la campanya. Potser no cal tant que “convencem els indecisos”, perquè d’això ja se’n cuida el govern espanyol i la Guàrdia Civil, sinó que demostrem amb fermesa la voluntat de guanyar el referèndum i la fermesa de no recular que condueixen a la inevitabilitat de la victòria.

Goodbye Spain.