dissabte, 12 de gener de 2019

El 2019 que tenim al damunt



Quan s’acaba l’any es solen fer resums d’allò que ha passat però a mi sempre m’agrada més mirar endavant que no pas enrere i per això prefereixo escriure sobre allò que ens espera aquest any 2019 que acabem de començar.
Sens dubte, l’inici dels judicis als presos polítics marcarà la política catalana i espanyola. Tal i com ha anat tot fins al moment, no es pot pas esperar altra cosa que la seva condemna. Una altra cosa és per quin delicte i amb quina severitat els condemnaran. Si que serà interessant veure els arguments de les defenses, i no oblidem l’acusació particular de Vox que tindrà el mateix altaveu que els defensors. A efectes pràctics i de cara a la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats o la instauració de la República no en podem pas esperar gaire res més que carregar-nos, un cop més, de raons. El repte que tenim és trobar la manera de convertir aquestes raons en accions eficaces.

Per a la llibertat dels presos, caldrà esperar a la resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans, un cop hagi acabat el judici i transcorregut tots els terminis. No hi ha cap dubte que, la resolució serà de deixar-los en llibertat però mentrestant hauran passat una colla d’anys a la presó que ningú no els tornarà. Com a la majoria republicana ningú no li tornarà el temps que hem substituït els clams a la independència del país per la llibertat dels presos polítics, i les estelades pels llaços grocs.
Al maig, com ja ens anuncien amb una anticipació mai vista, hi haurà eleccions municipals, europees i autonòmiques en algunes comunitats. Totes de cop per evitar que els electors tinguem problemes per decidir quina opció ens convé més a cada nivell de l’administració. Així amb unes eleccions “contaminades” per les altres és més probable que la participació a les europees sigui més elevada que si es fessin per separat però també és més probable que la majoria d’electors agafin la papereta de la mateixa opció per les 2 ó 3 eleccions. Després tots anem repetint que a les eleccions municipals es vota a les persones independentment de la llista amb la qual es presenten.
Seran molt importants les eleccions municipals a Barcelona amb candidats tan exòtics com el francès Manuel Valls, i amb la candidatura escollida en primàries de Jordi Graupera. Segur que podrem recórrer al tòpic de “aritmètica endimoniada” per expressar la impossibilitat de coordinació dels partits per formar alternatives de govern a la llista més votada que, tal i com han decidit els partits independentistes, segur que no serà una de les favorables a la República.
Catalunya té un govern feble i dividit, poc eficient en la governació del país i inoperant en desencallar el camí cap a la República i excessivament condicionat per Lledoners i Waterloo; no podem descartar la possibilitat que, en una altra data, hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Amb sort les convocarà el President Torra i, amb menys sort, el govern espanyol si no resisteix les pressions que rep per aplicar altre cop l’article 155.
Estarem distrets aquest 2019.
Article publicat el 3 de gener de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!