diumenge, 10 de març de 2019

Anar a Madrid (1)



Les manifestacions són una de les formes de participació política col·lectiva més conegudes i utilitzades arreu del món. Manifestar-se serveix a la ciutadania per fer sentir la seva pròpia veu i, a vegades, de forma diferenciada, de la de les institucions i representants electes.
Sovint, les manifestacions serveixen per recolzar l'acció governamental però  que són més freqüents les que s'organitzen per mostrar la discrepància amb polítiques governamentals o que representen un rebuig frontal a la totalitat de l'acció governamental.
Històricament, les manifestacions han servit per tombar règims autoritaris; per aconseguir drets i llibertats col·lectives com el dret a vot per les dones o la igualtat de drets per minories; i també per a l’alliberament nacional de nacions oprimides.
Les manifestacions són una forma de lluita política no violenta, una forma de pressió completament legítima que diu al poder  que, més enllà de les institucions, una quantitat de persones s'han mobilitzat per defensar una posició política determinada. I malgrat que el cinisme polític dels darrers anys utilitza l'argument de "encara són més els que s'han quedat a casa", els governs no resten impassibles davant les manifestacions vertaderament grans i unitàries i amb un missatge inequívoc.
Recentment, una manifestació més que discreta a Madrid convocada per la ultradreta espanyola va fer que el govern socialista trenqués les negociacions amb la Generalitat.
El 16 de març hi ha convocada una manifestació a Madrid per fer saber al govern espanyol que defensar l'autodeterminació no és delicte. Sempre hi ha persones que diuen que a Madrid no cal anar-hi a fer res: ni manifestacions ni política. En canvi, és precisament allà on cal ser. Les  manifestacions de milions de persones a Barcelona a cada 11 de setembre, els queden massa lluny i són massa fàcils d'ignorar. I és que les manifestacions a data fixa són previsibles i el seu efecte es pot preveure i contrarestar.
 En canvi, el ressò d'una manifestació independentista al centre del poder espanyol, aixecarà rebombori internacional des de dies abans. I de fet, des de fa uns dies la premsa espanyola ja  n'està parlant. Serà el primer cop que les reivindicacions de sobirania catalana s'expressen massivament a Madrid; tal i  com fa unes setmanes també ser el primer cop que els partits catalans varen renunciar al peix al cove i amb el vot en contra de la tramitació dels pressupostos,  varen fer caure el govern espanyol.
Quan el nostre país és tractat com una colònia, allà  on cal  anar a demostrar la nostra força és  precisament a la capital de l'estat que ens oprimeix, que retalla els nostres drets i llibertats, i que  amenaça amb  incrementar  la repressió i amb subordinar encara més la nostra llengua i cultura.
Cal omplir el centre de Madrid amb estelades i crits d'independència i llibertat. Que ningú no pugui menystenir ni ignorar mai més els nostres drets  perquè som massa lluny. Ens acostarem tant com calgui.
Que tremoli Madrid en veient la nostra ensenya.
Article publicat el 28 de febrer de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!