D’aquí una setmana justa comença la campanya electoral per a les eleccions
generals del 28 de maig.
Com cada vegada que hi ha eleccions espanyoles, apareixen nombroses veus
que es pregunten què han d’anar-hi a fer els partits catalans a Madrid. I en
aquestes eleccions, que són les primeres d’ençà el referèndum de l’Ú d’Octubre
de 2017, encara se’n senten més d’aquestes veus dient que a Madrid només cal
anar-hi a negociar els termes de la secessió.
El cas és que ni el Parlament de Catalunya està en condicions d’enviar una
delegació negociadora, ni el govern espanyol tindria cap ganes de rebre-la, ni
el govern català sembla gaire procliu a fer efectiva la proclamació de la
República.
En general, sempre és millor ser al lloc on es prenen les decisions que no
pas no ser-hi. És per aquesta raó que cal que els partits favorables a la
república es presentin a les eleccions espanyoles i que els que creiem en la
República els votem.
En aquestes condicions, el missatge testimonial de l’abstenció té un efecte
pràcticament nul. Seria una altra cosa si l’abstenció arribés a un percentatge
tan elevat que es pogués catalogar de boicot però en les condicions actuals
això no passarà i el que és segur és que cap escó no quedarà buit i els que no
puguin ocupar els partits republicans els ocuparan els unionistes.
Els resultats electorals, el nombre d’escons que cada llista aconsegueix,
són els que envien missatges. Una nova victòria independentista enviarà el
missatge al govern espanyol que el moviment republicà segueix viu i que la
repressió i la intimidació no ha tingut l’efecte que l’estat espanyol busca de
forma constant. Un segon missatge serà que els diputats republicans aniran al
Congreso a lluitar per la fi de la repressió perquè després d’haver escurçat la
darrera legislatura ja s’ha llençat a mar tant el peix com el cove.
Els resultats també poden donar un missatge intern important perquè aquesta
vegada no hi ha només les dues opcions habituals sinó que n’hi ha una de
tercera que busca obtenir una opció de bloqueig al Congrés en tot allò que no
faci referència al reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la
llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i que no força els electors a haver d’escollir en el duel
emocional de blocs de presos i exiliats que formen part de les altres dues
llistes.
Els resultats relatius de les 3 opcions seran un reflex del suport que les
polítiques possibilistes, legitimistes o rupturistes tenen entre els electors i
seran la base de càlcul de les eleccions municipals i europees del mes de maig.
Sense descartar un avançament de les autonòmiques.
L’abstenció, porta al mateix resultat que el teòric vot útil per frenar la ultradreta
a Espanya: a omplir els escons de diputats que no varen dubtar, i avisen sense
vergonya que ho tornaran a fer, de donar suport a l’aplicació l’article 155.
Per frenar la ultradreta a Espanya només cal que l’esquerra, també
espanyola, no s’abstingui com va fer a Andalusia.
Article publicat el 4 d'abril de 2019 a la
secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!