Un càlcul de resultats per les eleccions municipals del 26M a Olot

Diumenge 26 de maig tenim les eleccions municipals i, a diferència de les autonòmiques, generals o europees, només hi ha enquestes electorals per les ciutats més grans i importants. Per les ciutats de la mida d’Olot, imagino que alguns dels partits sí que n’encarreguen però en cap cas es fan públiques.

Aleshores per fer una predicció de resultats només podem recórrer a la intuïció i fer una “porra” o bé mirar les dades d’anteriors eleccions i veure si podem jugar-hi una mica (allò que se’n diu cuinar, cadascú amb la seva recepta).

Aquesta vegada jo m’he decantat per fer números i veure què surt. És una manera objectiva de mirar-se les dades, deixant de banda fílies i fòbies.

Abans de començar deixeu-me exposar algunes premisses teòriques:

-          El llindar electoral a les eleccions municipals és del 5 %. Això vol dir que la llista que no arriba a un 5% dels vots ja no entra en el repartiments de cadires. Òbviament com més elevada és la participació més complicat ho tenen els partits petits per arribar a aquest 5 % i és més fàcil que es quedin fora.

-          El sistema electoral té la famosa Llei d’Hondt com a fórmula de repartiment. Una de les característiques d’aquesta llei és que afavoreix les llistes més votades i això pot fer que malgrat superar el 5% dels vots alguna llista no obtingui cap seient. En qualsevol cas és poc proporcional: el % de seients que obtenen les llistes votades és superior al % de vots que tenen; naturalment la situació és inversa per les llistes amb menys vots

-          El comportament electoral dels catalans, i els olotins no som necessàriament una excepció, varia en funció de les eleccions

I altres premisses més pràctiques:

-          En la situació actual, encara és més complicat d’avaluar el comportament electoral mirant dades del passat encara que sigui immediat perquè hi ha un component emocional molt elevat

-          El que sentim en la nostra bombolla informativa és el reflex del que pensem nosaltres i no necessàriament ha d’estar basat en dades

-          És molt important haver governat molt bé o haver fet una oposició excel·lent però encara ho és més aconseguir que els electors et votin; per tant, les projeccions fetes a partir de “ho han fet molt bé” entren dins la categoria de “porra”.

-          Dit això, a vegades les “porres” ho encerten.

Les dades.-

En aquest primer gràfic hi ha l’evolució de la participació electoral (número de vots) des de les municipals del maig de 2011 fins les darreres eleccions de l’abril de 2019.  Les dades són tretes del web de l’Ajuntament d’Olot i qualsevol error que hi hagi és meu.

Com es veu en el gràfic, les eleccions municipals són es que tenen menys participació, seguides de les eleccions generals al Congreso de los Diputados. Les eleccions autonòmiques són les que tenen més participació.

En el segon gràfic tenim el número de vots que cada partit dels que es presenten en aquestes eleccions ha tingut en el mateix període. Aquí cal fer notar que:

• No apareix el PP perquè en aquestes eleccions no es presenta
• JuntsxCatalunya, agrupa les dades de totes les coalicions anteriors (CiU, etc..)
• Vox, agrupa les dades anteriors de PxC
• La CUP agrupa també les dades del Front Republicà
•   A les autonòmiques del 2015, CDC i ERC es varen presentar en la llista Junts pel Si i he donat a cada llista la meitat dels vots.

 A partir d’aquí, faig 4 supòsits per veure quins podrien ser els resultats aquest diumenge

1.       Faig la mitjana de tots els vots obtinguts per cada partit en totes les eleccions on han participat i apliquem el percentatge resultant a la participació mitjana en les eleccions municipals (2011 i 2015).

2.       Faig la mitjana tots els vots obtinguts per cada partit a les 3 darreres eleccions i aplico el percentatge resultant a la participació mitjana en les eleccions municipals (2011 i 2015).

3.       Agafo per cada partit el millor resultat obtingut en el període i aplico el % de vots al número de vots obtinguts en les eleccions amb mes participació del període (les autonòmiques del 21D)

4.       Aplico els resultats de les darreres eleccions generals a Olot

Els resultats dels 4 supòsits i el marge de regidors que podrien obetenir queden a la taula següent:

Llista	Supòsit 1	Supòsit 2	Supòsit 3	Supòsit 4	Marge
JxCat	9	8	8	6	6-9
ERC	6	7	6	8	6-8
PSC	3	2	2	4	2-4
OeC	1	1	2	1	1-2
CUP	1	1	1	1	1
Cs	1	2	2	1	1-2
VOX	0	0	0	0	0

Com a conclusions podríem destacar que:

•   Només en el supòsit 4, ERC guanyaria les eleccions amb un avantage de 2 regidors sobre JuntsxCat
•   En els altres 3 supòsits, el guanyador és JuntsxCat amb un avatatge de 2 a 3 regidors sobre ERC.
• Cap partit arriba a la majoria absoluta. ERC i JuntsxCAt quasi empaten
• El PSC pot guanyar o perdre un regidor
• Olot en comú podria guanyar un regidor en el supòsit 3
• CUP es queda amb un regidor en els 4 supòsits
• Ciudadanos entra al consistori amb 1 ó 2 regidors
• VOX no aconsegueix entrar a l’Ajuntament.

Per mi el supòsit més realista és el 2 perquè d’alguna manera allisa les evolucions del vot, tot i que es cert que castiga a la CUP que quedaria lluny del seu millor resultat en vots a Olot (Municipals 2015) perquè no es va presentar com a tal a les eleccions generals del 2019, però sense considerar aquest valor tampoc no canvien els resultats per la desproporcionalitat esmentada al començament però sobretot per l'entrada de Ciudadanos.

El supòsit 4 no em sembla apropiat perquè és difícil traslladar directament els resultats d’unes eleccions a unes altres, en aquest moment que el sistema de partits no està estabilitzat i amb un component emocional en el vot molt elevat que aquesta vegada pot ser capitalitzat per l’exili en el vot a les europees que acabi contaminant les municipals.

Diumenge ho sabrem i ens començarem a divertir fent sumes per veure possibles coalicions de govern.