Eleccions a les Illes Fèroe

Encara que no ho trobareu a cap diari ahir, 31 d’agost de 2019 va haver-hi eleccions al Parlament (Løgting) de les Illes Fèroe, que és el parlament en actiu més antic del món. Des del segle IX.

L’arxipèlag és políticament part de la corona danesa però des de fa anys manté una voluntat política d’esdevenir un país independent. De fet, en un referèndum celebrat el 1946 va guanyar la opció de la independència però si bé en un principi el primer ministre danès hi va accedir, la opinió pública danesa va veure l’afer com una qüestió d’honor i el que va fer el rei danès del moment va ser dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Una història que els catalans coneixem prou, però amb diferents actors.

El nou Løgting va acceptar formant part de Dinamarca com a comunitat autònoma l’any 1948. Com a reacció es va formar un partit pro-independència, el Tjóðveldi (República).

El nivell de competències de les Fèroe és tan elevat que, per exemple, quan Dinamarca va entrar dins la UE els feroesos varen decidir que no en volien formar part; té la seva pròpia moneda, si bé completament vinculada a la corona danesa i la moneda és impresa i emesa pel banc central danès; emeten segells, molt cotitzats pels col·leccionistes; i tenen completes competències excepte sobre justícia, policia i defensa, i afers exteriors. Tot i així, el govern danès procura llgar curt les Fèroe sobretot per por les concessions a les illes es traslladin en demandes de més autogovern a Grenlàndia, més important geoestratègicament.

El funcionament del país és altament depenent de les subvencions daneses però el govern feroès, convençut de que la independència de les illes és econòmicament viable, ha provat d’anar reduint l’import.

El sistema de partits de les Fèroe s’alinea, igual que el català, en dos eixos: el nacional (independència/unió) i l’ideològic clàssic (esquerra/dreta). I igual que a Catalunya les forces estan igualades.

Algunes curiositats de la política feroesa:

•   La campanya electoral ha durat 30 dies. Si aquí a molta gent se’ls fan llargues les 2 setmanes que duren aquí, imagineu-vos-ho
•   Cada partit polític, a més del seu propi emblema, està representat per una lletra. Per exemple es poden veure rètols amb una “F” (Progrés) o una “A” (Partit Popular)
•  Com tot a les illes, la propaganda electoral és cívica i es respecten els espais i no és estrany veure multitud de rètols de diferents partits en un mateix espai.
• El Løgting té 33 membres que s’escullen en una única circumscripció electoral, tot i que quasi la meitat de la població viu a la capital Tórshavn, per un sistema electoral de representació proporcional. 
•  El sistema de partits està força fragmentat, hi ha 7 partits que tenen representants al Løgting
• Fins a les eleccions d’ahir, el govern feroès era una coalició de 3 partits: Partit Socialdemòcrata, República i Progrés. El primer partit és, en teoria, neutral respecte de la independència però de fet dóna suport a la unió; els altres dos partits són independentistes. En canvi els dos primers partits són d’esquerres mentre que el tercer, Progrés, és liberal. Impensable a Catalunya, ni al país veí.
   

  Però quins han estat els resultats de les eleccions d’ahir? Els resumeixo a la taula següent

 La societat feroesa és tradicional i conservadora i per això 20 dels 33 parlamentaris són d’ideologia conservadora. Aquesta proporció és la mateixa que en el arlament vigent fins el moment.

Des del punt de vista nacional, hi ha un augment (2 escons que guanya el Partit Popular) de parlamentaris independentistes que ara tenen una majoria exigua, 17 sobre 33, que en teoria possibilitaria un govern independentista. A veure si ho fan una mica millor que nosaltres.