Encara que no ho trobareu a cap diari ahir, 31 d’agost de 2019 va haver-hi eleccions al Parlament (Løgting) de les Illes Fèroe, que és el parlament en actiu més antic del món. Des del segle IX.
L’arxipèlag és políticament part de la corona danesa però des de fa anys
manté una voluntat política d’esdevenir un país independent. De fet, en un
referèndum celebrat el 1946 va guanyar la opció de la independència però si bé
en un principi el primer ministre danès hi va accedir, la opinió pública danesa
va veure l’afer com una qüestió d’honor i el que va fer el rei danès del moment
va ser dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Una història que els
catalans coneixem prou, però amb diferents actors.
El nou Løgting
va acceptar formant part de Dinamarca com a comunitat autònoma l’any 1948. Com
a reacció es va formar un partit pro-independència, el Tjóðveldi (República).
El nivell de competències de les Fèroe és tan elevat que, per exemple, quan
Dinamarca va entrar dins la UE els feroesos varen decidir que no en volien
formar part; té la seva pròpia moneda, si bé completament vinculada a la corona
danesa i la moneda és impresa i emesa pel banc central danès; emeten segells,
molt cotitzats pels col·leccionistes; i tenen completes competències excepte
sobre justícia, policia i defensa, i afers exteriors. Tot i així, el govern
danès procura llgar curt les Fèroe sobretot per por les concessions a les illes
es traslladin en demandes de més autogovern a Grenlàndia, més important geoestratègicament.
El funcionament del país és altament depenent de les subvencions daneses
però el govern feroès, convençut de que la independència de les illes és
econòmicament viable, ha provat d’anar reduint l’import.
El sistema de partits de les Fèroe s’alinea, igual que el català, en dos
eixos: el nacional (independència/unió) i l’ideològic clàssic (esquerra/dreta).
I igual que a Catalunya les forces estan igualades.
Algunes curiositats de la política feroesa:
- La campanya electoral ha durat 30 dies. Si aquí a molta gent se’ls fan llargues les 2 setmanes que duren aquí, imagineu-vos-ho
- Cada partit polític, a més del seu propi emblema, està representat per una lletra. Per exemple es poden veure rètols amb una “F” (Progrés) o una “A” (Partit Popular)
- Com tot a les illes, la propaganda electoral és cívica i es respecten els espais i no és estrany veure multitud de rètols de diferents partits en un mateix espai.
- El Løgting té 33 membres que s’escullen en una única circumscripció electoral, tot i que quasi la meitat de la població viu a la capital Tórshavn, per un sistema electoral de representació proporcional.
- El sistema de partits està força fragmentat, hi ha 7 partits que tenen representants al Løgting
- Fins a les
eleccions d’ahir, el govern feroès era una coalició de 3 partits: Partit
Socialdemòcrata, República i Progrés. El primer partit és, en teoria, neutral
respecte de la independència però de fet dóna suport a la unió; els altres dos
partits són independentistes. En canvi els dos primers partits són d’esquerres
mentre que el tercer, Progrés, és liberal. Impensable a Catalunya, ni al país
veí.
La societat feroesa és tradicional i conservadora i per això 20 dels 33
parlamentaris són d’ideologia conservadora. Aquesta proporció és la mateixa que
en el arlament vigent fins el moment.
Des del punt de vista nacional, hi ha un augment (2 escons que guanya el Partit Popular) de parlamentaris
independentistes que ara tenen una majoria exigua, 17 sobre 33, que en teoria
possibilitaria un govern independentista. A veure si ho fan una mica millor que
nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!