Bones notícies a Olot.

Aquesta setmana que sembla que Olot sigui, segons diaris i teles, un lloc sinistre i que dinamita la idea que molts tenim que és una ciutat on mai no passa res, he tingut coneixement de dues iniciatives que m'han refermat en la idea que els olotins, més enllà de tots els tòpics, som gent especial i capaços de fer coses que en altres llocs semblarien impossibles d'assolir.

En primer lloc, vaig conèixer de primera mà en una reunió de la Taula Social d'Immigració, el programa de distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que desenvolupen l'Ajuntament d'Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el Consorci d'Acció Social de La Garrotxa. Un programa que va començar fa 20 anys, quan la immigració a Olot suposava el 4% de la població i que ha permès que avui, quan els immigrants són vora el 20%, cap de les escoles de la ciutat tingui més d'aquests alumnes a les seves aules. Tot i que el programa va començar per facilitar la integració dels immigrants, actualment el concepte de NEE és molt més ampli i inclou a tots aquells alumnes que per raons socioeconòmiques o socioculturals requereixin una atenció educativa especial, independentment del seu origen.

Pot semblar sorprenent que aquest programa inclogui també les escoles concertades i no es limiti només a les públiques i això diu molt de l'esperit de compromís amb la ciutat.



L'altra iniciativa és la recollida d'aliments i productes bàsics organitzat pel Consorci d'Acció Social de La Garrotxa per abastir el nou centre de distribució d'aliments. Altres vegades s'havien fet coses semblants però en aquesta ocasió, allò que crec que ho fa especial és que s'hi afegeixen diferents comunitats religioses de la ciutat: catòlics, protestants, sikhs i musulmans participen en la recollida de material per al centre de distribució d'aliments independentment de quina sigui la seva confessió o creences o color de pell. I és que, degut a la crisi econòmica, aquells que en l'imaginari olotí haurien de ser els receptors d'aquest ajut, col•laboren avui en la recollida d'ajut per a aquells que crèiem que mai no haurien de menester i que suposen avui el 50% dels receptors d'ajut.

Doncs aquestes dues coses, que a altres ciutats catalanes podrien semblar impossibles són avui una realitat a la nostra ciutat. Enhorabona a tots els que ho han fet possible.