Dimecres passat era 12 d’octubre. L’any passat ja vaig escriure un apunt sobre com recordo jo el “día de la raza”. A Madrid desfilaven unitats militars davant del Rei, del govern espanyol i d’una munió de presidents autonòmics (menys el català) i els ciutadans escridassaven en ZP, igual que els barcelonins escridassen altres polítics a la ofrena de l’11 de setembre. Deu ser que és normal això d’aprofitar la festa nacional del país per escridassar el que mana o el que sense manar, és massa tebi o massa dur o, simplement, pensa diferent. Segurament alguns catalans creuen que a l’ofrena a Rafel de Casanovas no hi ha d’anar a fer res el PP, o Ciudadanos...i per això són escridassats. Segurament, alguns madrilenys pensen que en ZP no és digne de ser a la desfilada.
Com que a Madrid ja fa un temps que els dura aquesta dèria, han copiat del govern català la tàctica: posar unes tanques que allunyin el públic de les autoritats, de manera que els ciutadans ja es poden esgargamellar tant com vulguin que a la tribuna només hi arriba una remor difusa. I confusa.
Les teles espanyoles ens oferien imatges de banderes espanyoles onejant, de paracaigudes rojigualdos, de legionaris espitregats desfilant a tota pastilla com sortissin d’una pel•lícula de principis del segle XX encapçalats per una cabra (tot un símbol). L’objectiu de ser, imagino,afermar el sentiment patriòtic espanyol dins del cor dels espectadors.
TV3, en canvi, ens obsequiava amb les imatges de cada any: quatre fatxes cantant el cara-al-sol, com si no fos possible ser espanyol i demòcrata, amanides amb la novetat d’aquest any en forma de concert feixista que va acabar com el rosari de l’aurora.
Si en deu ser d’important aquesta festa per ells que en la proposta de la CEOE, tot demanant de posar una mica de seny i impulsar la productivitat del país, d’eliminar els ponts passant els dies festius entre setmana al següent divendres o dilluns posava com a excepcions Nadal, Cap d’Any i, precisament, el 12-O. I és que el patriotisme passa per davant de l’economia.
Com que a Madrid ja fa un temps que els dura aquesta dèria, han copiat del govern català la tàctica: posar unes tanques que allunyin el públic de les autoritats, de manera que els ciutadans ja es poden esgargamellar tant com vulguin que a la tribuna només hi arriba una remor difusa. I confusa.
Les teles espanyoles ens oferien imatges de banderes espanyoles onejant, de paracaigudes rojigualdos, de legionaris espitregats desfilant a tota pastilla com sortissin d’una pel•lícula de principis del segle XX encapçalats per una cabra (tot un símbol). L’objectiu de ser, imagino,afermar el sentiment patriòtic espanyol dins del cor dels espectadors.
TV3, en canvi, ens obsequiava amb les imatges de cada any: quatre fatxes cantant el cara-al-sol, com si no fos possible ser espanyol i demòcrata, amanides amb la novetat d’aquest any en forma de concert feixista que va acabar com el rosari de l’aurora.
Si en deu ser d’important aquesta festa per ells que en la proposta de la CEOE, tot demanant de posar una mica de seny i impulsar la productivitat del país, d’eliminar els ponts passant els dies festius entre setmana al següent divendres o dilluns posava com a excepcions Nadal, Cap d’Any i, precisament, el 12-O. I és que el patriotisme passa per davant de l’economia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!