El meu país no és tan petit.

Quan la tele era en blanc i negre, tenia només un canal i l'únic que s'hi parlava era el castellà, el pronòstic del temps ja era el programa preferit dels meus pares i avis. L'encarregat de presentar el programa era en Mariano Medina, un arquetip d'espanyol, que aviat va ser objecte de les imitacions dels humoristes d'aquell temps.

Mai no havia entès quina importància podia tenir saber quin temps faria a "el Norte", o a "Las Vascongadas" i el "nordeste" era per mi una cosa impossible d'identificar amb casa nostra. Tot i així, calia mantenir un silenci impecable i mirar d'esbrinar si la "D" o la "A" estava més o menys al damunt d'on podia ser Olot en aquell mapa. Clar que si fèiem cas de la màxima imperant que deia "quan neva, o plou, a Madrid al cap de 4 dies a la Plana de Vic" tot plegat anava agafant sentit.

Aquesta setmana de suposat fred siberià a Catalunya i de nevades que han estat poc més que enfarinades m'han fet pensar en aquells pronòstics a distància des de Prado del Rey.

Afortunadament, tot plegat no ha estat tan rigorós com s'havia previst i anunciat; TV3 havia d'emetre imatges de Romania, Ucraïna, etc per poder ensenyar gruixos de neu que fessin patxoca i donar les temperatures a 2.500 metres per trobar valors prou sota zero per mantenir la tensió informativa.

En moltes poblacions, es tancaven les escoles malgrat que no nevava o fins i tot feia sol i alguns alcaldes del Pirineu feien declaracions ben enfadats a la ràdio, per l'estat de neguit que s'havia creat arreu del país. Algunes carreteres es varen tallar durant hores malgrat que el gruix de neu no passava dels 2 cm, per ordre dels Mossos i en contra del parer de les autoritats locals...

I després de l'episodi de nevades, el fred que ha arribat, ara ja enmig del silenci, no ha pas estat una cosa tan extraordinària per un mes de febrer.

Potser després de tants anys de sentir a parlar del canvi climàtic i de l'escalfament global arriba a ser quasi extraordinari que al febrer faci fred, nevi i glaci però estem ben arreglats si això ha de ser motiu de pànic.

Prevenció, precaució, seny...i, sobretot, gestió local serien les millors mesures que es podrien pendre el 2012, quan disposem de radars metereològics, internet i un munt de possibilitats que permeten una presa de decisió àgil i eficient.

I es que Catalunya és un país petit, però no tant.