Gent extraordinària: Via Catalana.

Arreu de Catalunya, les assemblees de l’ANC estan a punt d’aconseguir una fita sorprenent: que centenars de milers de catalans ens arrenglerem al litoral del nostre país i ens donem les mans. La majoria vestits de groc i tots amb el mateix objectiu: donar força simbòlica a un desig: la independència de Catalunya.

Aquest 11 de setembre farem història. Això no té aturador ni marxa enrere; sembla que hem assolit aquell punt que és impossible aturar-se o recular. Només es pot tirar endavant.

Al carrer, a les botigues, tothom parla del mateix: on aneu l’11 de setembre?

Quan l’any passat tornàvem cap a casa després de la manifestació de Barcelona, ja teníem el dubte de com podríem superar el que havíem fet. Quin podria ser el repte que l’ANC ens posaria per mostrar al món la determinació del nostre poble.

No tenia gaires dubtes que se’n sortirien. Perquè l’ANC la formen milers de persones extraordinàries. Gent extraordinàriament normal, amb les qual qualsevol es pot identificar; gent excepcionalment generosa que han dedicat temps a explicar el projecte, a noliejar autocars a mesura que les llistes d’inscrits creixien i creixien, a superar dificultats i reptes...però sobretot a una cosa essencial: a tenir la iniciativa i liderar el procés que ens portarà a la independència.

La força de l’ANC, de les persones extraordinàries, farà impossibles els passos enrere. No es pot recular quan la força del poble empeny.

Participant en una de les iniciatives al voltant de la Via Catalana, enllaço aquest post a l’antropògraf,  La meva baula a la cadena de blogs ja és complerta.

Ens veiem, i llegim, en un país lliure, molt aviat! I aquest 11S2013 a Pont de Molins. Tram 689.