El darrer president autonòmic

Després de dies d’un misteri forçat per la premsa que s’ha entossudit a fer-nos creure que el desllorigador de la culminació del procés ha de ser si Artur Mas és investit o no, finalment la CUP ha fet pública la seva posició.

Per desesperació dels que necessiten immediatesa, la seva decisió ha estat coherent amb tot el que han predicat durant la campanya i des de molt abans i tot, quasi podríem dir des de sempre: independència i avenç social han d’anar plegats. Ho diuen millor i més ben amanit, adjectivant noms i substantivitzant adjectius, inventant-se adverbis i amb aquella irritant mania de fer els plurals en femení, però és això: si la Catalunya independent ens surt com una Espanya petita, el guany serà menor que si ens donem la oportunitat de fer-ho millor.

No faran entrebancar el procés però és ben legítim que fixin posicions inicials per negociar i, en el

fons, si despullem el discurs de la retòrica hi ha molt de marge per l’acord: per posar en marxa el pla de xoc contra la pobresa; per aturar o congelar algunes privatitzacions previstes o planificades; per decidir com i quan es fa la necessària desconnexió i en quina mesura es farà de forma unilateral; per acordar la declaració de sobirania; per negociar la forma de participació ciutadana en el procés constituent i redacció de la constitució catalana...punts que tothom que està pel procés sap que són inevitablement necessaris. Tan necessaris com desobeir en un moment o altre la legalitat espanyola.

Al final la CUP també sap que el seu creixement no és només orgànic sinó que hi ha els vots en préstec d’aquells independentistes que desconfiaven de la determinació d’Artur Mas de continuar però que tampoc entendrien que, amb una agenda ben marcada, que la seva investidura posés el procés en perill. I sap també que la llei del votant mig significa que, per mantenir la capacitat decisòria que avui té, caldrà desplaçar algunes de les seves posicions des de l’extrem cap al centre.

La seva proposta de parlar del “què, com i quan” és intel·ligent perquè un cop accions i calendari, mes breu del que Junts pel Si proposava, tampoc no hauria de ser cap escull que Artur Mas fos el darrer president autonòmic, com ell vol i com ha ajudat a fer definitivament possible.

 

Com estem tots d’acord, l’important és qui serà el primer president de la República Catalana.