Altre cop eleccions espanyoles

Els partits espanyols no han estat capaços de bastir un acord que permetés a cap dels candidats ser President del Govern.

En aquest període de democràcia Espanya mai no ha tingut un govern de coalició. A una determinada visió de la política,  aquest concepte fins i tot s’associa amb desgovern. Amb una visió menys monolítica i sectària de la política, el pacte s’hauria de veure com una cosa positiva, i el consens com una suma d’aportacions des de punts de vista diferents que millora la idea original. La suma de diverses opinions hauria de ser millor que qualsevol proposta que es faci només des d’una única visió. En això es basa la democràcia consensual.

Naturalment, assolir el consens és difícil i allarga les negociacions però no hi ha cap dubte que el resultat final és molt més durador. La imposició per la majoria absoluta acaba provocant desgavells com els de les diferents reformes educatives que s’han anat succeint perquè el partit al govern no ha pensat en allò millor pel futur dels seus ciutadans sinó que s’ha esforçat en el farciment ideològic de l’ensenyament. Naturalment, quan hi ha hagut un relleu al govern de l’Estat, s’ha tardat poc a tornar a fer canvis.

Així doncs, caldrà tornar votar. Sembla que això fa mandra als partits, als ciutadans i fins i tot al Rei, que ha demanat de fer una campanya curta i austera.

La campanya electoral hauria de servir perquè els electors ens informéssim suficientment de les diferents opcions; perquè els partits expliquessin el seu programa de forma entenedora per tothom i s’hi comprometessin Escurçar-ne la durada, reduir els missatges, és reconèixer la manca de compromís dels partits polítics i la inexistència de discurs polític.

Escurçar la durada i ser austers en campanya, però no he sentit a cap  partit polític que anunciï que renunciarà a la subvenció que pels seus resultats electorals del 20 de desembre passat  (21.164,64 € per escó i 0,81 € per vot al congrés i 0,32 € per vot al Senat que hagin estat traduïts en escons) i que han suposat, en xifres rodones 39,5 milions d’euros. Sense comptar els 27 milions per ajuda a les despeses de la campanya electoral. Subvencions que es tornaran a repetir després de les eleccions del 26 de juny.

És lamentable l’excusa que la campanya cansa els ciutadans. Probablement no cansa tant els 15 dies de campanya com la certesa que és l’única vegada que als ciutadans se’ls demana que participin en la democràcia. Cansament de missatge negatius, demagògics i promeses poc creïbles.

No cal posar als ciutadans com a excusa, perquè mai a Catalunya hi havia hagut tant d’interès per la política. El procés independentista ha fet que els ciutadans s’impliquin més que mai en la política, en construir un Estat nou. El que hauria de fer pensar als partits, és que la immensa majoria de persones han decidit participar en política al marge dels partits.

Potser estan cansats del sistema polític actual però no de la democràcia.

(publicat al setmanari La Comarca d'Olot el 19 de maig de 2016)