Aquests darrers dies, un parell de fets ens haurien de fer rumiar amb la
fortalesa de la democràcia al món.
La mort de Fidel Castro va aixecar alguns microdebats sobre la qualitat
democràtica de les democràcies tradicionals contraposant-la al model castrista
de socialisme que governa Cuba des de fa quasi 60 anys. Pels que creiem que la
democràcia requereix tant de l’existència d’eleccions regulars i a les quals es
puguin presentar en igualtat de condicions partits diferents al del govern,
juntament amb l’existència de llibertats civils, religiosa, de premsa, etc. es va tractar ben bé d’un debat minúscul perquè
cap d’aquestes condicions es donen actualment a Cuba.
Els altres fets han tingut lloc a Europa, amb el continuat augment de les
expectatives d’èxit electoral dels partits d’extrema dreta. El candidat
ultradretà a la presidència d’Àustria va obtenir el 46% dels vots, una
proporció massa elevada per pensar que és una derrota definitiva. Al mateix
temps, a França, el Front Nacional sembla que tindrà possibilitats reals de
guanyar les eleccions presidencials.
Però Àustria i França són només els casos més actuals. Podem afegir-hi
Holanda, Hongria i Alemanya. Al Regne Unit, pel seu sistema electoral, la
presència de l’UKIP és residual.
Ens hauria de fer pensar perquè aquestes formacions tenen tant d’èxit dins
de la Unió Europea (al nostre país, de moment tenim sort). L’extrema dreta es
fa un lloc als parlaments nacionals brandant la bandera anti-UE culpant-la de
la pèrdua de sobirania nacional (que abans havien cedit prou de grat a canvi
dels beneficis que el mercat conjunt ofereix) per regular problemes que
malèvolament intenten vincular, com ara l’atur i la immigració o els refugiats.
I ens hauria de fer pensar sobretot perquè la llibertat en el món està en
retrocés. Només el 46% dels països del món es poden considerar lliures (tenen
règims democràtics i gaudeixen de llibertats), la resta tenen majors o menors
restriccions en el procés democràtic i/o en les llibertats dels seus ciutadans.
El continent europeu, independentment de la pertinença a la Unió Europea,
és el continent amb major percentatge de països lliures: un 86% dels països ho
són (segons Freedomhouse.org). Europa
constitueix el major conjunt de països lliures del món, amb fronteres comunes
amb països en els quals les llibertats van en retrocés com Turquia i Rússia i
amb una riba mediterrània oposada on
només Tunísia (amb molts altres dèficits) està considerat com a país lliure.
 |
| ara.cat |
Amb aquesta visió, com és possible que tants ciutadans europeus estiguin
disposats a perdre llibertats personals i col·lectives donant la oportunitat de
governar a l’extrema dreta? Quina és la magnitud de la por que ha accionat els
ressorts que tan bé saben manipular aquests partits? I sobretot, perquè els
partits tradicionals d’arrel democràtica, d’esquerra i de dreta, no són capaços
de neutralitzar-los de forma efectiva i definitiva?
La UE ha estat la garantia de pau i estabilitat democràtica a l’Europa de
després de la Guerra Freda tot i haver tingut sempre moltes febleses (només cal
recordar el lamentable paper durant la Guerra dels Balcans) però ara es troba
davant el desafiament més gran de la seva història: que els seus membres no
se’n vagin per retornar a l’autoritarisme i torni la inestabilitat al
continent.
Això sí que és una amenaça real per la UE i no la independència de
Catalunya, que serà construïda de forma democràtica i respectant les llibertats
de tothom.
Article publicat el 7 de Desembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot
Article publicat el 7 de Desembre de 2016 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!