Demà el president Mas i les ex-conselleres Ortega i Rigau seran jutjats al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver organitzat el “procés
participatiu” del 9N de 2014. Allò que havia de ser un referèndum, es va
convertir en una versió millorada i augmentada de les consultes
independentistes del 2009 i 2010 per les amenaces de l’Estat que en aquell
moment encara tenien credibilitat.
Potser calia passar per un 9N semi-oficial per garantir que aquest any el
referèndum anirà de veres.
Potser calia passar pel semi-ridícul de la doble pregunta i triple resposta
per veure clar que el referèndum ha de tenir una pregunta ben clara i
inequívoca.
Potser cal fer un camí ple d’obstacles i viratges inversemblants per
concloure que el millor camí és la via recta.
Jo ho dono tot per bo si acaba bé.
El 9N del 2014 va tenir un punt d’improvisació degut a les circumstàncies i
si va sortir bé va ser per l’esforç de molta gent. Dies abans no sabíem on
caldria anar a votar ni amb quin criteri s’havien repartit els districtes
electorals habituals. Els ajuntaments no teníem la lògica de distribució del
votants a la població. No sabíem com organitzaríem la jornada, ni si hi hauria
prou voluntaris per cobrir les meses, ni qui faria el paper de president de
taula.
Mica en mica, tot es va anar posant a lloc. Varen aparèixer voluntaris per
portar gent a votar; es va muntar un servei especial de transport; funcionaris
i personal de confiança de l’Ajuntament varen fer un web amb informació útil
per aquell dia; altres varen voler obrir l’Ajuntament per informar i molts es
varen posar en primera línia per organitzar mil detalls que varen ajudar a fer que
tot anés sobre rodes. Els portàtils varen arribar a temps i es va poder fer la
formació necessària als voluntaris que estarien a les meses; els “locals de participació”
es varen poder obrir sense entrebancs i a l’hora prevista.
I malgrat les cues i l’enrenou d’haver de votar a llocs desacostumats, a
Olot va haver-hi una participació de 13.700 persones, el 91,37% de les quals va
votar a favor de la independència marcant un Si-Si a la papereta.
En teníem tantes ganes que res no podia sortir malament. A Catalunya més de
2.300.000 persones varen votar i la gran majoria ho va fer a favor de la
independència.
Demà comença el judici contra els membres del govern més directament
implicats en la organització del 9N, a banda de Francesc Homs que serà jutjat
pel Tribunal Suprem, i milers de persones els donaran suport. Un suport que és
imprescindible perquè l’Estat espanyol entengui que no se’n sortirà, que la decisió
dels catalans és ferma i que si volen jutjar el 9N, caldrà que ens jutgin a
tots. I som molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!