Groc

Quan era petit, el groc era el color que m’agradava més. Quan jugàvem al parxís sempre triava la fitxa groga que també era la que no volia mai ningú. I el groc també era el color de la meva fruita preferida d’aleshores, el plàtan.

El groc ha estat el color d’algunes campanyes cíviques i polítiques a Catalunya; des de “Un país groc” impulsada per Òmnium i  l’Assemblea a la campanya en defensa de l’ensenyament públic.

Ara ha estat escollit com el color per protestar contra l’empresonament de polítics i líders cívics independentistes i per denunciar la involució democràtica que l’aplicació de l’article 155 està suposant a Catalunya.

N’hi ha hagut prou amb això perquè els partits unionistes, els lacais al servei del 155, hagin denunciat a la Junta Electoral Central tot allò groc que es belluga a favor de la llibertat dels presos i de la restitució de la República. Naturalment, la JEC ha fet cas a l’argument de que la profusió d’elements grocs a l’espai públic en campanya electoral, i a la precampanya, suposa una manca de neutralitat.

La mateixa JEC ha prohibit a les emissores públiques catalanes de fer servir les expressions “presos polítics”, “consellers empresonats”, “govern a l’exili” i “President Puigdemont” per referir-se respectivament als presos polítics, consellers empresonats, govern a l’exili i al President Puigdemont.

El servilisme dels partits unionistes és tan gran que pretenen fer veure que l’article 155 ha restaurat la normalitat quan el que ha fet ha estat posar l’anormalitat a la vida quotidiana i imposar el control estatal per sobre de les institucions catalanes. Encara haurem de donar gràcies per unes eleccions imposades perquè guanyant-les estarem (o hauríem d’estar) en condicions de treure’ns de sobre aquesta administració colonial que avui campa pel nostre país.

En aquesta normalitat exigeixen que no parlem dels membres del govern que estan empresonats ni dels altres consellers que estan refugiats a Brussel·les escapolint-se de la repressió, amb el President Puigdemont. Pretenen que seguim parlant de les misèries de l’autonomia escanyada i no de les oportunitats de la República Catalana; els agradaria que ens oblidéssim de les pallisses de l’1 d’Octubre i dels que hi varen donar suport o fins i tot aplaudir; que féssim veure que tots els policies i guàrdies civils varen marxar amb els vaixells i que no estan aquí vigilant-nos mig d’amagat; que no retreiéssim a PP, C’s i PSC que varen votar a favor de l’aplicació del 155 i que alguns encara l’han trobat curt i fluix; que no ens adonéssim que es volen carregar TV3 i Catalunya Ràdio i, sobretot, l’escola catalana; que no ens adonéssim que si no guanyem aquestes eleccions serà una autèntica catàstrofe per la nostra cultura i identitat; que calléssim davant l’extensió de la repressió policial i judicial a polítics, activistes socials i fins i tot humoristes.

Van dats! Els donarem tot això juntament amb la corrupció massiva dels feixistes del PP, la complicitat del PSC-PSOE, el neo-falangisme etnicista de Ciudadanos i el buit discurs adamista dels Comuns.

I els ho donarem d’un color groc ben bonic i intens, arreu.