Arriba l'hivern

Avui és 21 de desembre i a banda de ser dia d’eleccions autonòmiques, és el primer dia d’hivern. Almenys això no ha estat alterat per l’aplicació de l’article 155.

Aquest primer dia d’hivern, 5 milions i mig de catalans tenim el dret d’anar a votar per escollir  els 135 diputats al Parlament de Catalunya que, dins d’unes setmanes, escolliran el 131è President de la Generalitat de Catalunya si és que els números surten perquè sigui possible arribar a un acord.

Aquestes eleccions són les més anòmales de la Catalunya moderna i, alhora, les més decisives. Les anomalies comencen des del moment que qui les convoca no és el President de la Generalitat ,l’única persona que legalment tenia el dret a fer-ho, sinó que va ser el President del Govern espanyol qui va fer-ho. Prèviament, i de forma il·legítima segons el col·lectiu Praga, va destituir el President de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

Són també anòmales perquè tenim diversos candidats, entre ells dos candidats a la Presidència, que no poden participar de forma normal a la campanya electoral perquè estan empresonats o exiliats. Això evidencia una enorme contradicció perquè una de es bases de la democràcia és el dret dels ciutadans al sufragi actiu, o sigui a votar el candidat de la seva elecció; i al passiu és a dir, a ser escollits. Si Junqueras i Puigdemont, i la resta de candidats, mantenen els seus drets de sufragi, haurien de poder participar de forma normal a la campanya.

Altres candidats, primer empresonats i després alliberats, tenen coartada la seva llibertat d’expressió sota l’amenaça de ser retornats a la presó perquè varen ser alliberats a condició de renunciar formalment a treballar per la independència de Catalunya, el que demostra l’arbitrarietat de la decisió i, un cop més, la cooperació entre poders per escapçar els partits i entitats independentistes. Aquesta cooperació i complicitat ha estat implícitament admesa aquesta mateixa setmana per la vicepresidenta del govern espanyol.

Una campanya tan anòmala que es prohibeix lluir el color groc perquè sense dir res s’entén tot; que prohibeix fer servir expressions com “presos polítics” , “govern a l’exili” o “president legítim” als mitjans públics; i que obliga a retirar dels espais públics les mostres de suport als polítics que varen ser escollits democràticament pels catalans i que estan essent repressaliats.

Una campanya anòmala en la qual el govern usurpador actua com no seria acceptable que ho fes un govern en funcions: espoliant el patrimoni del Museu de Lleida, tancant les delegacions de la Generalitat a l’exterior i acomiadant-ne el personal. Aprofita la seva situació d’avantatge i de força per passar comptes i desmuntar la feina que els governs catalans, no només el destituït, han anat fent amb els anys. I els partits unionistes no s’estan d’anunciar que tenen feta la llista negra: CCRTV, escola catalana... i tot allò que pugui ser una eina útil per a la integració i cohesió social és un candidat a ser desinfectat o escapçat.

Són també unes eleccions decisives perquè Catalunya es juga el poder continuar construint el propi futur o bé recular 30 anys, a l’inici de l’autonomia quan calia batallar per cada dret, per cada avenç per petit que fos.

Que aquest hivern que comença no ens glaci el cor. Ni la voluntat.
Article publicat el 21 de desembre de 2017 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat