La democràcia

En els darrers anys de lluita política per la independència de Catalunya ha sortit molt sovint el concepte de democràcia. Què és per uns i altres la democràcia?. Pels uns, la democràcia és una forma d’articular les lleis perquè els ciutadans puguem viure en certa harmonia i per això han repetit fins a l’avorriment que sense el respecte estricte a la llei existent en aquest precís moment, ara i aquí, la democràcia no és possible. Pels altres, la democràcia consisteix en la possibilitat de que el conjunt de la ciutadania pugui prendre les decisions que l’afecten i que siguin després els seus representants els que facin efectives la voluntat majoritària.

Pels primers, la democràcia té uns límits fixats per lleis fetes i aprovades per representants de la ciutadania i, en el cas de la Constitució, aprovades en referèndum ara farà 40 anys. Pels segons, existeix un contracte de legitimitat entre la ciutadania i allò que conforma l’Estat que ha de poder-se renovar o reafirmar periòdicament. Les diferències no són pas només de matís sinó que són profundes i rauen precisament en l’ordre de prioritat: les lleis o la voluntat de la majoria.

Etimològicament, democràcia significa el govern del poble i per tant d’aquí es pot despendre que la democràcia és una forma de govern en la qual les decisions que afecten al conjunt de la ciutadania són preses per tot aquest col·lectiu. Des de l’aparició de les noves democràcies, això sembla impracticable i normalment s’addueixen raons com ara la impossibilitat de fer assemblees on participi tothom, i la dificultat tècnica de moltes de les decisions que cal prendre, que requereixen la participació d’especialistes. La solució adoptada va ser l’elecció, en un procés electoral, de representants de la ciutadania que quedarien alliberats de les seves responsabilitats habituals per poder-se dedicar a traslladar a la realitat la voluntat de la majoria i que, alhora, podrien aprofundir en les qüestions complexes per assegurar-se que s’apliquen de manera que també beneficiïn a la majoria.

No cal esmentar aquí les interminables maneres que al llarg del temps s’han anat trobant per pervertir aquests conceptes.

Si una cosa de bo està tenint el procés cap a la República Catalana és la presa de consciència de com cal plantejar-se moltes de les coses que fins avui donàvem per certes i, bàsicament, quina ha de ser la participació de la ciutadania en la presa de decisions. El 21 de desembre passat, els catalans vàrem votar de forma majoritària llistes que optaven per continuar el mandat del referèndum de l’1 d’octubre. Avui, amb excepció d’una d’aquestes llistes, les altres dues semblen optar per una via autonomista. Podem veure això com una mostra de respecte a la voluntat de la majoria de la ciutadania? O és que aquells que prenen les decisions pensen que la majoria no està prou ben informada per prendre decisions complexes i es creuen amb el dret de reinterpretar-les?

Esperem que les forces republicanes no s’afegeixin a l’argument de que no sabem votar.

Article publicat el 8 de març de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat