Fa pocs dies va saltar la notícia
que segons el Democracy Index1
del 2017, que edita la Unitat d’Intel·ligència de The Economist, Espanya havia perdut 0,8 punts en l’escala de
democràcia i estava a punt de deixar de ser considerada com una democràcia plena
(full democracy) per ser classificada
com a democràcia imperfecta (flawed
democracy). Des d’alguns llocs això es va voler veure com una petita
victòria entenent que començava a haver-hi un reconeixement internacional dels
dèficits democràtics del govern espanyols sobretot a l’hora de tractar el
conflicte amb Catalunya.
 |
| www.eiu.com |
Amb aquesta explicació ens semblava que es feia realitat allò de El Mon ens Mira”.
De totes maneres, amb una lectura
més completa veiem que en aquest informe Espanya està situada en el número 19
en la classificació d’índex de democràcia sobre un total de 167 estats. És la darrera
de les democràcies completes però supera a països com Itàlia (21), Estats Units
(21), França (29), democràcies imperfectes per a sorpresa de
molts de nosaltres.
Espanya està superada per les
Illes Maurici (16), Malta (17) i Uruguai (18), cosa també segurament sorprenent
per molts de nosaltres. Segurament no ens sorprendrà tant saber que el número 1
en aquest rànking de democràcies és Noruega i que Corea de Nord ocupa la
darrera posició.
Aquest índex es construeix a
partir de la puntuació mitja obtinguda en 5 paràmetres que conformen la mesura
(o una de les possibles mesures) de la democràcia:
- Processos electorals i pluralisme
- Funcionament del govern
- Participació política
- Cultura política
- Llibertats civils
D’aquests 5 paràmetres, Espanya
té el pitjor valor i amb diferència en “Funcionament del govern” de tots els
països classificats com a democràcies
plenes (el segon pitjor és el Regne Unit) i el segon pitjor també amb
diferència en Llibertats civils (el pitjor és Malta).
Entre els anys 2012 i 2014,
Espanya encara va tenir una puntuació menor sense que fos classificada com a
democràcia imperfecta. Les causes eren, en aquell moment, la resposta del
govern a la crisi econòmica, la intervenció dels ens supranacionals en la
política econòmica amb la conseqüent pèrdua de sobirania, i la baixa
participació política. Per tant, obtenir
una bona classificació com a estat democràtic no depèn només del fet que hi
hagi eleccions periòdiques sinó que té molt
a veure amb com els governs gestionen la cosa pública, del grau de
respecte dels drets civils dels ciutadans, de la bona governança dels afers
públics, i també de l’actitud dels ciutadans cap al sistema polític, expressat
en forma de participació política.
Hi ha altres informes que ens
parlen de fins a qui punt són democràtics els diferents estats del món. Un dels
més utilitzats és el que emet The Freedom
House2, que classifica els estats com a Lliures,
 |
| www.freedomhouse.org |
En l’avaluació dels drets
polítics es té en consideració el procés electoral, la participació i
pluralisme, el funcionament del govern.
S’hi afegeix també un criteri sobre discriminació ètnica. Pel que fa a les
llibertats civils, s’avalua la llibertat d’expressió i de creences, el dret
d’associació i organització, el funcionament de l’estat de dret, l’autonomia
personal i els drets individuals.
Segons The Freedom House, Espanya és un país lliure amb 94 punts sobre els
100 possibles, una classificació molt millor que la que li dona The Economist. Però el darrer informe
publicat és el que fa referència a l’any 2016. En aquest informe s’expressa
preocupació sobre la corrupció en el govern però es considera que la justícia
està corregint de forma adequada aquesta situació portant a judici als corruptes.
Aquesta visió contrasta amb els indicador de governança del Banc Mundial3
que, pel
 |
| www.worldbank.org |
L’independentisme català és vist com una
amenaça pel sistema constitucional i la integritat territorial. Malgrat
esmentar la restricció de llibertats que va suposar la llei mordaça, i la
repressió judicial exemplificada en els casos dels titellaires i del raper
Valtonyc, Espanya no veu retallada la seva puntuació.
Sorprenentment en l’informe del
2015, després d’explicar que el referèndum del 9N va tenir una “participació
del 50%, molt més baixa del que s’esperava”, s’afirma que els governs català i
espanyol varen establir negociacions amb l’objectiu de millorar les relacions i
que entre els temes de discussió hi havia el finançament autonòmic. Que jo
recordi, aquestes negociacions no varen existir.
Veurem què diu el proper informe
on sí que hauria de constar la repressió del referèndum i dels líders i
polítics independentistes. Jo tendeixo a pensar que el biaix dels experts és
determinant en aquesta classificació encara que suposadament la revisió
conjunta i la participació de personal de The
Freedom House serveix per conjurar aquest biaix.
En qualsevol cas, aquests
exemples posen de relleu com de difícil és definir el que és la democràcia i,
sobretot, objectivitzar els criteris que defineixen un estat com a democràtic o
no. Molt important remarcar que la democràcia no es basa només en l’existència
d’eleccions periòdiques i lliures, ni tampoc en l’existència de lleis o en el
respecte reverencial cap a les lleis sinó que tenen molta relació amb els drets
civils i amb les llibertats individuals i col·lectives dels ciutadans.
Per exemple, The Freedom House analitza, en el seu apartat sobre drets civils,
si és delicte faltar a l’honor del president o del cap d’estat; o si la policia
pot detenir manifestants pacífics per impedir que s’impliquin en les manifestacions;
si es posen obstacles a la celebració d’actes polítics; i tot un apartat sobre
la independència del poder judicial... Probablement un català no donaria les
mateixes respostes que un castellà, un andalús o un basc per efecte de les
pròpies experiències.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!