dijous, 5 de juliol de 2018

Sistemes electorals i Ciudadanos



Ara fa pocs dies, Albert Rivera ha proposat modificar el sistema electoral espanyol per incloure un llindar electoral addicional: que només puguin tenir representació les llistes electorals que superin el 3% del total de vots emesos a l’estat espanyol.
Ciudadanos té una certa obsessió amb els sistemes electorals perquè ja després de les darreres autonòmiques reclamaven una circumscripció única a Catalunya pensant que això perjudicaria les opcions independentistes. Fins i tot despès que quedés demostrat que el canvi a aquest sistema els hauria perjudicat electoralment, varen seguir exclamant-se per incrustar en la ment dels seus votants que si  avui no governen a Catalunya és perquè el sistema és trampós. El disseny d’un sistema electoral és un joc d’equilibris molt complicat. Per una banda, cal trobar un sistema que sigui el més proporcional possible i que s’acosti al màxim a l’ideal de que tots els vots valguin el mateix. Un sistema és més proporcional quan el % de vots que obtenen les candidatures és més proper al % d’escons que obtenen. Com més diferents siguin, menys proporcional és el sistema.
Dins del sistema electoral hi ha dos paràmetres bàsics que regulen quines llistes poden accedir al Parlament (llindar electoral, fixat al 3% dels vots vàlids) i la magnitud del districte (quants diputats s’escullen a cada circumscripció). Totes dues fixen “el preu de l’escó”.
Modificar el llindar electoral permet o impedeix que algunes llistes electorals entrin en el repartiment dels escons en joc. L’objectiu del llindar és evitar que el Parlament estigui fragmentat amb molts partits i que sigui molt difícil de formar govern. Però alhora ha de permetre que candidatures minoritàries significatives puguin accedir al Parlament.
La magnitud del districte està fixada a l’Estatut d’Autonomia que estableix que el Parlament estigui format per entre 100 i 150 diputats. Actualment se n’escullen 135 repartits de forma desigual entre les 4 circumscripcions. És fàcil de veure que pujar o baixar el número de diputats “abarateix” o “encareix” el preu de l’escó.
Per tant, quan algun partit proposa de modificar aquests paràmetres cal que ens preguntem amb quin objectiu ho fa. Encarir el preu de l’escó, sempre afavoreix a les opcions majoritàries i és una maniobra que es pot fer servir de forma encoberta per limitar les opcions de les candidatures minoritàries per entrar al Parlament. Per exemple, el 2014 Castilla La Mancha va reduir el número de diputats del seu Parlament a la meitat amb l’argument de l’estalvi en salaris. D’aquesta manera el “preu” de l’escó es va incrementar afavorint al partit que governava en aquella comunitat, el Partido Popular i dificultant l’entrada de Podemos a la cambra autonòmica.
Res és innocent i per això quan un partit populista reclama modificar la llei electoral hem de mirar quins efectes té sobre la representació de les minories significatives i la proporcionalitat. Si les perjudica, la democràcia surt perdent. Per això Ciudadanos hi té tanta afició. 

Article publicat el 21 de juny de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!