Democràcia directa i resiliència

Aquest darrer cap de setmana han tingut lloc les jornades anomenades “Territori resilient”, amb el subtítol de “Liderant el canvi dels municipis resilients”. A la jornada política va haver-hi una taula rodona en la qual quatre alcaldes i alcaldesses de municipis  rurals de Catalunya, Euskadi i Extremadura varen exposar com proven de maximitzar la utilitat dels seus recursos per superar les limitacions d’un pressupost reduït, i de revertir-lo en el seu mateix municipi dins del possible.

Tota una altra manera d’entendre la política de 4 persones que tenien en comú que la decisió d’ entrar a la política era el resultat de la voluntat de participar en un procés de transformació social, començant des de la política local. Això mateix, començar per implicar-se en la política local, era el consell que donaven a la pregunta de com es pot contribuir a canviar el món des dels municipis rurals.

En tots aquests municipis s’apropa la presa de decisions als habitants, amb processos participatius que en tots tenien un creixement sostingut en la participació. Al cap i a la fi, la participació ciutadana és molt recent i cal un cert entrenament per entendre que prendre part en la presa de decisions que afecten a la col·lectivitat  és absolutament necessari. És també un exercici que cal fer de forma periòdica i no només esporàdicament.

Els participants ens varen oferir dues perspectives diferents de la participació ciutadana: des de l’alcaldessa que governa en minoria i que es troba que la oposició tomba sistemàticament totes les propostes votades majoritàriament pels habitants del municipi perquè no entén que calgui consultar a la població per res. O l’alcalde conscient que només s’hi estarà un mandat i que no vol ser només ell qui decideixi la solució als temes més polèmics.

Des d’una perspectiva urbana (encara que sigui moderadament urbana), pot semblar que això és molt més senzill de fer en poblacions petites i que seria impossible de fer en ciutats més grans;  que la democràcia directa  és només factible en les àrees rurals o en comunitats molt reduïdes. En realitat, el que volem dir és que aconseguir que els ciutadans puguin prendre decisions des d’una posició ben informada i que la participació sigui prou elevada perquè tingui prou legitimitat té uns costos enormes. I no només econòmics sinó que també en pot tenir de polítics. I perquè, ben mirat, cal demanar la opinió dels ciutadans si aquells a qui hem votat ja prenen totes les decisions per nosaltres?. O, encara molt pitjor, si les prenen funcionaris o tècnics, que ningú no ha votat però que són els que en saben de veritat?.

I mica en mica, allunyant els ciutadans de la presa de decisions, s’han anat laminant les bases de la democràcia fins quasi reduir-la a la  competició electoral. I més quan el rendiment de comptes en política ha desaparegut, fins que ha arribat a ser una excepció que es compleixin els programes electorals.

Com ara, la promesa feta a la campanya electoral del 21D, d’instaurar la República.

Article publicat el 31 de gener de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat