La decisió del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea dictaminant que no cal acte posterior a les
eleccions perquè els candidats que han estat elegits puguin tenir accés al seus
drets com a càrrecs electes, ha estat la primera bona notícia per a
l’independentisme des de fa força temps, encara que arribi tard.
A banda del fet que el President
Puigdemont i el Conseller Comin tinguin la seva credencial d’eurodiputats i
puguin gaudir d’immunitat, cal esperar que, com a mínim, el Vicepresident
Junqueras pugui sortir en llibertat.
Aquesta decisió també obre dues
reflexions. La primera és sobre la percepció de l’estat de dret en dos àmbits
diferents com l’estat espanyol i la Unió Europea. Un dels principis de l’estat
de dret és la primacia de la llei sobre l’estat. És a dir, en un estat de dret,
els governants són “vigilats” pel sistema judicial perquè l’exercici del poder
no vagi més enllà del que la llei permet i pugui posar en risc drets
fonamentals. Per això és bàsica la separació de poders.
A l’estat espanyol, estem vivint
una perversió del concepte. El sistema judicial s’ha convertit en l’executor
d’una determinada concepció de l’estat i actua com un autèntic poder polític al
marge del govern. Fins aquesta setmana,
la sensació era que ningú no vigilava els jutges, però ara una instància
superior els ha tornat a lloc. Almenys de moment.
En canvi, la reacció del
president del Parlament Europeu, David Sassoli, encarregant de forma automàtica
l’anàlisi de possibles alteracions en la composició de la cambra, és a dir el
lliurament de credencials al President Puigdemont i el Conseller Comin, s’ha de
veure com el funcionament esperable de l’estat de dret. Si el poder polític europeu es sotmet
normalment a la pressió dels estats, la justícia no ho ha fet i ha demostrat
ser forta i capaç de sostreure’s de la pressió política, fent prevaldre els
drets bàsics dels ciutadans europeus per sobre dels interessos polítics.
La segona reflexió és com afecta
aquesta decisió a la situació política actual. En aquests moments el govern
espanyol provisional té una oportunitat d’or per aturar la línia més dura de la
repressió, l’empresonament, sense haver d’admetre que és per la pressió de
l’independentisme ni per les presses de la investidura. Malgrat que l’estat
espanyol destaca pel seu incompliment de les sentències europees, aquesta ha
estat feta pública de manera tan clara i ferma que ni els mitjans de
comunicació espanyols l’han ignorat, i alguns van preparant el terreny pel
canvi de posicions.
Actuar conseqüentment a la
decisió de tribunal de Luxemburg, desencalla el possible suport d’ERC a la
investidura, ubica les crítiques de la
oposició en un euro-escepticisme insostenible, i porta a una negociació molt
més tranquil·la, reposada i a mig termini per resoldre el conflicte polític,
ara que es reconeix que existeix. Potser per això, el PSOE reclama de fa dies
que el Tribunal Suprem obeeixi al Tribunal de Justícia de la UE. Hi té molt a
guanyar si ho fa, i molt a perdre si no controla la Fiscalia, com deia Sánchez.
Article publicat el 27 de
desembre de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot.
També disponible a www.lacomarca.cat
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!