Coalicions

Si no hi ha cap gir de darrera hora és molt probable que el PSOE i Unidas Podemos (UP) formin el primer govern de coalició a Espanya des de la II República. Del 1976 ençà, les coalicions de govern han existit en algunes comunitats autònomes però mai en el govern central. És el resultat de la manca de cultura del pacte i l’excés d’arrogància política.

Davant de la impossibilitat de consens en la opinió pública sobre la bondat d’aquesta coalició de govern, els dos socis han fet allò que els pertoca i està en les seves mans per garantir l’estabilitat i durabilitat de la coalició: buscar l’acord i el compromís entre les parts, i dins dels seus propis partits.

El compromís polític s’ha posat per escrit en un preacord signat en públic pels dos líders i segellat amb una abraçada que volia fer oblidar els retrets i invectives de fa només uns mesos, quan aquesta mateixa coalició no va ser possible. El preacord estableix punts molt generals de caire progressista i evita qualsevol possible controvèrsia per assegurar-se que la conjuntura política no provocarà crisis internes dins del govern.

Amb aquest objectiu, el preacord també fa referència a Catalunya insistint en la idea de crisi de convivència per la qual dóna com a solució el diàleg dins de la Constitució. Això enterra la proposta de referèndum pactat per buscar l’encaix de Catalunya dins d’Espanya que UP duia en el seu programa electoral i que xocava frontalment amb el taxatiu “No a un referèndum d’autodeterminació” del programa electoral del PSOE, que apostava pel reforç constitucional de l’estat autonòmic que és la Declaració de Granada.

Les consultes dins dels partits sembla que estan avalant aquest preacord i per tant, cal esperar poca dissidència interna. Els dos socis necessiten evitar unes altres eleccions que els podrien retallar representació al Parlament i que podrien acostar la possibilitat d’un govern de dretes.

El repartiment de càrrecs també ha arribat a un acord encara que per rebaixar el perfil d’Iglesias com a vicepresident, es passi d’una a tres vicepresidències de les quals les de més pes seran per al PSOE; o que, si es compleixen les previsions, el PSOE es quedi amb els ministeris “d’estat” i cedeixi a UP carteres de caire social amb responsabilitats que avui estan diluïdes en altres ministeris.

Amb aquestes premisses, encara que s’establís una taula de diàleg a canvi de facilitar la investidura de Sánchez, els límits i els interlocutors continuen sent els mateixos que fa uns mesos però blindats per un acord de govern que UP no posarà en risc, donat que té l’incentiu afegit de poder demostrar que és un partit de govern seriós i confiable. Sobretot perquè encara que les renúncies ideològiques que fan els partits per entrar en el govern solen passar factura en forma de pèrdua de vots, saben que no els perdran pas per renunciar a la proposta de referèndum pactat. A Espanya el que castiga als partits és defensar els drets de Catalunya i els catalans.

Per això no n’hi ha cap que ho faci.

Article publicat el 28 de novembre de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat