dijous, 5 de març del 2020

Carregats de raons


La decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar el President Torra per ser diputat al Parlament de Catalunya pel fet d’haver estat condemnat per un delicte de és una ingerència en la sobirania del Parlament de Catalunya absolutament intolerable; i encara més quan si és a través d’un ens que no té competències per fer-ho i que actua de forma incontrolada, en funció de la seva ideologia.
La mateixa setmana que havia de començar la taula de negociació entre el govern català i el govern espanyol, per les circumstàncies anteriors, encara no sabem si Catalunya tindrà president escollit pel Parlament.
Alguns optimistes contumaços veuen en les accions contra el MHP Torra i en l’augurat fracàs de la taula de negociació respecte el dret a l’autodeterminació, nous arguments per la causa justa que en la línia de la teoria del dret compensatori (remedial right) permetria al Parlament de Catalunya aplicar una DUI. Aquests darrers fets es podrien sumar a la sentència contra l’Estatut del 2006, a la repressió del 9N de 2014, a la violència de l’Ú d’Octubre del 2017, a l’aplicació de l’article 155, i a l’empresonament i exili forçat de líders polítics i activistes, per engrandir la llista de greuges que podrien conformar una causa justa per l’autodeterminació de Catalunya.
Sempre des del vessant teòric, si la causa justa és prou palesa, Catalunya tindria el dret moral i legítim a la secessió i seria molt més fàcil aconseguir el reconeixement internacional.
No passem per alt les dues condicions essencials. Per una banda, el maltractament de l’estat vers Catalunya hauria de ser una violació significant, sistemàtica i selectiva dels drets fonamentals dels catalans que fes evident la opressió als ulls de la comunitat internacionals; alguns teòrics consideren que l’incompliment reiterat per part de l’Estat dels acords d’autogovern o les negatives reiterades de l’estat espanyol a negociar un increment de les competències autonòmiques , també es poden considerar com a arguments de causa justa. Ara bé, també és cert que més enllà de la teoria política no existeix un consens en la legalitat internacional de com cal definir el concepte, com sí que existeix en els casos d’ocupació militar o va existir, en el seu moment, per als processos de descolonització.
Com que l’aplicació de la causa justa no és automàtica i cal la voluntat per argumentar-la i  per defensar-la políticament i internacionalment, el Parlament de Catalunya hauria d’aprovar una DUI que, vistos els precedents de l’Octubre de 2017 i els gravíssims fets d’aquesta setmana, no sembla que hi hagi un interès sincer en fer-ho.
Els partits polítics avui  ja tenen l’ull posat en unes noves eleccions autonòmiques que tornin el país a la obediència autonomista i a l’administració de les engrunes i rosegons. Els ciutadans tindrem una oportunitat per tornar a posar la independència en el primer lloc de prioritats dels partits o tornar als laments dels que carregats de raons, no han tingut el coratge de voler transformar la raó en victòria.

Article publicat el 30 de gener de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!