Si la pandèmia, no ho impedeix el proper 14 de febrer hi haurà eleccions autonòmiques a Catalunya. Haurien de ser les darreres eleccions autonòmiques per tercer cop però tot indica que cap dels partits que avui són al govern de la Generalitat apostarà per una opció que trenqui amb l’estat espanyol. Quasi descartat l’atot emocional de la República Catalana i amb una situació catastròfica per a l’economia, la sanitat pública, l’educació i pel desenvolupament normal de la vida civil, quina serà la proposta de futur?
És obvi als ulls del ciutadà
mínimament crític que la gestió de la pandèmia que ha fet el govern català
ha
estat manifestament millorable. Les compareixences plurals amb consellers dels
dos partits de govern han estat devastadores per allò essencial en els moments de
profundes dificultats socials: la confiança i la certesa que el govern està
prenent les millors decisions possibles. Les solucions tretes del barret i
descartades unes hores després, són una
mostra de la desorientació i la incapacitat per remuntar la situació; el recurs
obligat a disposicions superiors del govern espanyol per poder aplicar
solucions locals a Catalunya, ho són de la subsidiarietat i la impotència
autonomista per a la gestió dels afers vitals per a la nació.
A Escòcia, la gestió del govern i la proximitat del Brexit, ha fet que el suport a la independència estigui 12 punts per sobre de l’unionisme i es pot tornar a plantejar un segon referèndum d’autodeterminació. A Catalunya, a banda dels milers de persones que han mort i de les que quedaran greument afectades en la seva economia, la gran tragèdia que la pandèmia ha deixat al descobert són les greus mancances estructurals de Catalunya: un sistema sanitari precari, una estructura econòmica absolutament depenent del turisme i activitats relacionades que necessiten ser repensats ,amb visió de país i de futur. Cal escoltar, entendre, avaluar i prendre les decisions que construeixin la base dels models sanitari, educatiu i econòmic que Catalunya necessita.
En moments tan greus, la desconfiança esquerda el contracte social que els ciutadans tenim amb el govern i amb el qual consentim a ser governats. És imperatiu refer aquest contracte i basar-lo en la transparència i l’assumpció de les responsabilitats de les dues bandes, no només únicament per part dels ciutadans perquè només així en sortirem com una societat més forta, més sana en tots els sentits i amb futur. Només així barrarem el pas a aquells que ho voldran aprofitar per laminar la democràcia i tancar definitivament la porta a l’autodeterminació.
14 de Febrer, Sant Valentí...no tinc clar que ens enamorem del govern que sortirà de les eleccions. Tant de bo que per Sant Jordi, que és quan toca celebrar l’amor, haguem fet les paus.
Article publicat el 5 de novembre de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!