Bé. O com deia el gran poeta “bueeeeenu”. Ja hem arribat i passat del 25A. Encara estic massa xarbotat per saber-ho valorar en la justa mesura. Més enllà de fer les valoracions quantitatives de si un 26,48% de participació a Olot té més o menys mèrit que el 21,4% de Girona o el 14,5% de Figueres; més ençà de saber valorar si els joves de 16 i 17 anys van a votar o no o si els nouvinguts s’han realment assabentat de què va tot plegat; deixant de banda que avui és un dels pocs dilluns que he sopat a casa sense engolir el menjar perquè tenia reunió; ometent que a tots ens ha passat pel cap que moltes coses ara les faríem diferent, altres no les faríem i que en la gran majoria de coses que hem fet no hi podríem posar més el coll del que ho hem fet; passant del fet que el cansament ens ha passat factura més d’un cop ... ha valgut la pena, tot plegat. Molt i molt la pena. Molt. Ho dic un altre cop? Som-hi: ha valgut molt la pena.
Passo dels números perquè ja hi haurà qui els faci per mi: les comparacions amb les participacions dels referèndums sobre l’Estatut o la Constitució Europea comencen a fer aquella flaire de l’argument rebregat per mans suades. Però qui els faci, que els faci bé i que els valori sense menystenir-los.
Què voleu que us digui? Per mi, té més importància veure aquell avi de 95 anys, amb el DNI blau d’abans, sense lletra (que a Olot sí que servia perquè no introduíem la lletra final) votant a primera hora a l’IES Montsacopa. O el xinès que el dissabte al migdia anava a casa a buscar el NIE per poder votar anticipadament però que abans ens va fer de traductor per explicar a altres xinesos de què anava tot plegat. Tot això em fa sentir satisfet d’haver pres part en una cosa important que ha conformat un dels dies més emocionants de la meva vida. Fins ara, almenys.
El temps, que passa ràpid, ens donarà idea de la dimensió real del procés: de si queda en una anècdota perquè a l’hora de la veritat els ciutadans voten els tebis o si s’ha tractat d’un primer pas, ferm i decidit cap a la llibertat.
Catalunya està madurant com a societat democràtica i, mica en mica, els catalans s’adonen que no cal tenir por per votar sobre la independència de Catalunya; Espanya comença a deixar de fer por i el més important és que després de la independència no hi ha el buit, ni l’aïllament: hi ha el futur.
Goodbye Spain.
Passo dels números perquè ja hi haurà qui els faci per mi: les comparacions amb les participacions dels referèndums sobre l’Estatut o la Constitució Europea comencen a fer aquella flaire de l’argument rebregat per mans suades. Però qui els faci, que els faci bé i que els valori sense menystenir-los.
Què voleu que us digui? Per mi, té més importància veure aquell avi de 95 anys, amb el DNI blau d’abans, sense lletra (que a Olot sí que servia perquè no introduíem la lletra final) votant a primera hora a l’IES Montsacopa. O el xinès que el dissabte al migdia anava a casa a buscar el NIE per poder votar anticipadament però que abans ens va fer de traductor per explicar a altres xinesos de què anava tot plegat. Tot això em fa sentir satisfet d’haver pres part en una cosa important que ha conformat un dels dies més emocionants de la meva vida. Fins ara, almenys.
El temps, que passa ràpid, ens donarà idea de la dimensió real del procés: de si queda en una anècdota perquè a l’hora de la veritat els ciutadans voten els tebis o si s’ha tractat d’un primer pas, ferm i decidit cap a la llibertat.
Catalunya està madurant com a societat democràtica i, mica en mica, els catalans s’adonen que no cal tenir por per votar sobre la independència de Catalunya; Espanya comença a deixar de fer por i el més important és que després de la independència no hi ha el buit, ni l’aïllament: hi ha el futur.
Goodbye Spain.
Entrades
Felicitats per fi has votat!!!! i per fer que haguem votat, participar en el nostre futur, el futur dels nostres fills, la enhorabona per ser dels qui heu fet história i avançar un pas més cap a la llibertat, fer realitat el somni de molts.
ResponElimina