La sortida de la rotonda.

Avui les coses de la feina m’han dut a Les Franqueses del Vallès on, per difícil que sembli, m’he trobat amb una empresa retolada 100% en català, amb procediments escrits al 100% en català fins que..varen rebre un requeriment oficial on se’ls instava a mantenir les relacions amb l’administració estatal en castellà.
El camí des de la sortida de l’autopista, voltant Cardedeu, fins arribar al polígon ha estat un regal: camps de blat verd, ventijol, llum polaritzada per les ulleres de sol...una carretera estreta amb revolts suaus i pujades que ens oferien un tast de perquè “com el Vallès no hi ha res”.
Arribem a una rotonda i al començar a girar se m’apareix una metàfora de l’Estatut de Catalunya: la primera sortida de la dreta té només 5 metres de tram i acaba en un extens i fabulós camp de blat. El camí cap a l’estatut té un trajecte brevíssim i el seu final és un camp de blat on qui hi vulgui transitar acabarà clavat sense poder anar cap endavant ni cap endarrere.
Què fan ara aquests xitxarel·los esperant que els espanyols es decideixin a fer res al TC perquè emetin una sentència que fa 3 anys i escaig que remenen? El que ens cal és un bulldozer que aplani el camí o bé deixar aquell camp de blat (ple de bones intencions, estèticament impecable) i buscar una altra sortida. La solució en sis síl·labes: in-de-pen-dèn-ci-a.
Goodbye Spain.