dimecres, 20 d’octubre del 2010

In memoriam. 72 anys després.

29 d'abril de 1921. Neix a Joanetes Josep Ferrés Banús, fill del meu avi patern i de la seva primera esposa.


1938. El criden a incorporar-se a l'Exèrcit de Catalunya amb la lleva del 1941 que sera posteriorment coneguda com a "lleva del biberó" i es destinat al front de l'Ebre. En el llibre de lleves consta que és cadiraire d'ofici.
No se'n sabra mai més res.

24 d'abril de 1952. Els meus avis l'inscriuen com a mort en acció de guerra a Mora d'Ebre pel testimoni ocular d'algu que roman en l'anonimat. Això permet situar la data concreta de la mort: 20 d'octubre de 1938. Han passat 14 anys.
Fins avui, mai no hem trobat el seu cos ni sabut on està enterrat.

El comunicat de guerra d'aquell dia diu:

Parte franquista: Sin novedad digna de mención. Ayer fueron bombardeados los objetivos militares del puerto de Barcelona, alcanzando los muelles y provocando explosiones e incendios.


Parte republicà: En la madrugada de ayer fue totalmente rechazado un golpe de mano de las fuerzas al servicio de la invasión en la zona del Ebro. Hoy la actividad registrada careció de importancia.

24 d'octubre de 2010. El nom de Josep Ferrés Banús serà inscrit juntament amb els d'un miler més d'homes morts a la Batalla de l'Ebre i que consten en el Cens de persones desaparegudes de la Direcció General de Memòria Democràtica. Hauran passat 72 anys.

Tot el que sé d'aquest meu tiet està en aquestes línies. Ben poca cosa. No hi ha cap fotografia; cap carta; ningú viu que en tingui memòria...Una petita esgarrifança de pensar que jo em dic Josep en record d'ell com els meus noms de l'església són Joan i Simó per altres tiets víctimes com ell, però d'una altra manera, del franquisme.

Aquest dia 24 no seré al Memorial de les Camposines. Massa gent. Esperaré a la primavera per resseguir el teu nom amb el capciró dels dits i prometre't que et continuarem cercant.

2 comentaris:

  1. Des d'on sigui el tiet Josep agraeix que algú el recordi encara que sigui amb un record tant petit. Té mèrit que vingui d'una generació posterior donat que la seva va optar per oblidar-lo. la por ens fa víctimes.

    ResponElimina
  2. Penso que no va ser una opció, sinó la tristíssima conseqüència del que dius: ens ho varn prendre tot i només ens varen deixar la por.

    ResponElimina

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!