La República era ben espanyola.

Avui fa 80 anys de la proclamació de la República. A vegades ens sembla que només la va proclamar Francesc Macià. Macià però, va proclamar la República catalana i va fer una crida a constituir una confederació d’estats ibèrics. Pocs dies després, de forma mansoia, la República Catalana va esdevenir no res i a partir d’aquell moment la República va passar a ser només espanyola. A vegades sembla que ens n’oblidem de que la República va ser bàsicament i essencialment espanyola, espanyolíssima. Sens dubte que el simple canvi pacífic de monarquia a república, la transformació social que representa el passar d’un sistema caduc i fossilitzat a una república moderna és motiu de celebració. Sens dubte que les millores socials i de les llibertats individuals i col·lectives dels ciutadans que la República va instaurar eren impensables en la monarquia de l’avi de Juan Carlos I. I això podria ser motiu de celebració. Però des del punt de vista nacional, la República va ser poc millor que la monarquia. Va fixar límits claríssims al desenvolupament nacional de Catalunya i en va evitar amb contundència, semblant a la que avui veiem cada dia, que es traspassessin. Sense consultar cap llibre ni furgar gaire a la memòria: l’estatut del 32 retallat, igual que el del 2006; boicots promoguts contra els afanys autonomistes de Catalunya; anul·lació de la llei de contractes de conreu el 34; empresonament del govern Companys el 34 quan va proclamar l’Estat Català; ocupació militar de Barcelona el maig del 37 i anul·lació de facto del poder de la Generalitat; traïció del general Rojo al no iniciar l’ofensiva des de València per alleugerir el front de l’Ebre, el 38, propiciant així la caiguda de Catalunya en mans del feixisme i conjurant el perill d’una hipotètica secessió de Catalunya; humiliació de Companys en el moment de travessar la frontera francesa per part d’Azaña que li exigí el compliment del protocol. Si Espanya fos una república potser avui no celebraríem el 6 de desembre i celebraríem el 14 d’abril, però amb la mateixa litúrgia espanyola i amb banderes de diferents coloraines però ben espanyoles. Sóc republicà però en la bandera tricolor hi veig una bandera espanyola que m’és tan aliena com la borbònica. Espero poder celebrar, amb salut i el cap ben clar, la proclamació de la única república que m’interessa: la República Catalana Lliure.