Les traduccions automàtiques. Un experiment de diumenge a la tarda.

Quan jo era petit encara es podia jugar al carrer sense que ningú hagués de patir per si un cotxe ens podia atropellar. Jugàvem asseguts a la vorera o directament al mig del carrer sense cap patiment per si embrutíem la roba o ens embrutíem nosaltres mateixos. Dels molt jocs que jugàvem aleshores (a estàtues, a arrancar cebes, al pare carbasser, al soldat plantat, al joc dels disbarats, etc.) n’hi havia un que m’ha inspirat un petit,i innocu experiment: el joc del telèfon. Es tracta de veure com passaria una frase en català a l’espanyol si l’anéssim traduint de forma successiva a cadascuna de les llengües oficials del Parlament Europeu. La frase escollida ha estat el lema de la manifestació del 10 de juliol de 2010: “Som una nació, nosaltres decidim”. L’eina de traducció el Google Traductor que m’ha solucionat més d’un problema amb llengües eslaves. L’ordre de traducció ha estat el que segons el web de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va ser cronològicament declarat oficial al Parlament Europeu, deixant per al final l’espanyol: català-alemany-francès-italià-neerlandès-anglès-danès-irlandès-grec-portuguès-finès-suec-txec-eslovac-eslovè-estonià-hongarès-letó-lituà-maltès-polonès-romanès-búlgar-espanyol. (http://www.europarlbarcelona.eu/view/ca/parlament_europeu/Multilinguisme/quantes_llengues.html;jsessionid=40CB8013A8CFC476DBBBE1C9C722572D) Després del petit exercici de copiar i desar, el lema absolutament propositiu que vol imposar la lògica del raonament polític ( Som nosaltres els que hem de decidir perquè som una nació i hi tenim dret) es converteix en un adust “Nación, hemos decidido” hereu del ranci imperialisme castellà. Una frase autoritària, seca com una tralla, de cabdill adreçant-se al seu poble i comunicant-li la decisió presa, ben llunyà de l’esperit democràtic català tradicional. Com es pot passar del nosaltres al jo...? Com és possible que una traducció automàtica canviï tan el sentit d’una frase fins al punt de fer-la aliena, allunyant-la definitivament del seu esperit? Hom podria pensar que és fruit de les imperfeccions de la traducció automàtica que fa que es perdin els matisos i es tergiversi el sentit de les frases i que prenguin un biaix imprevisible. Bé, segurament vagi per aquí la cosa però no deixa de ser curiós que el biaix vagi en aquest sentit, el que presideix les relacions Catalunya-Espanya. Però què passaria si féssim ara el viatge invers? Si agaféssim aquesta darrera frase i la traduíssim fins el català seguint el trajecte invers que hem seguit? Seria aquest un intent banal? Retrobaríem el sentit o la corrupció hauria fet el seu fet i de cap de les maneres revertiríem a l’origen? Bé, doncs l’experiment invers ens dóna un “A nivell nacional, hem decidit” que ens torna a la idea de consens que presidia el lema inicial. Potser el Google Traductor és millor del que sembla.