Les coses pel seu nom.

Ara fa uns quants anys vaig pensar que seria una bona idea passar uns dies de vacances al Matarranya. Seduït per la imatge de tranquil•litat i per la curiositat de visitar una part de la Franja de Ponent, vaig buscar allotjament a Arenys de Serós. Un hotelet rural semblava un bon lloc per reposar, menjar bé i servir de base d’operacions. Vaig trucar i quan la mestressa va despenjar vaig demanar si tenien lloc pels dies que volíem, el preu, etc. No sé ben bé perquè que vaig parlar en castellà. Potser perquè no m’acabava de creure ben bé que en aquell llogarret parlessin en català...En un moment de la conversa, potser quan vaig dir d’on érem, la mestressa va parlar-me en català i jo que dic “ai coi, i què fèiem tots dos parlant en castellà?”. La resposta va ser prou simple: “Escolti, que ha estat vostè el primer en parlar-me en castellà”.


Mea culpa, que prou complicat que ho tenen els catalanoparlants de la Franja per demanar-los que no canviïn d’idioma. Sobretot ara que els han canviat el nom i pretenen que el nostre idioma s’anomeni allà “aragonès oriental”.

Quan aquesta bestiesa va sortir al diari em va venir al cap la FYROM (Former Yugoslavian Republic of Macedonia; Antiga República Iugoslava de Macedònia) que té aquest nom oficial tan estrany per les pressions de Grècia que va voler evitar com fos que, un cop independitzat del que quedava de Iugoslàvia, el nou estat s’anomenés com tal i com en diuen els seus habitants: Macedònia. No fos cas que la part grega del territori històric els vingués la mateixa dèria.

I és que a aquells que no tenen raons, els fan por els noms i pensen que evitant-los conjuren allò que els fa por: bàsicament, la llibertat.

I és que costa prou dir les coses pel seu nom. Com els costa als espanyols anomenar rescat al que ha fet la UE per provar de treure l’ufana i superba Espanya del pou econòmic on està empantanegada degut a la seva esperpèntica i grotesca gestió econòmica.

A veure quan ens espolsem aquesta enorme llagasta del damunt. Goodbye Spain.