El Nobel de la passivitat criminal

Aquest 12O, tornant de treballar sento a la ràdio que l’Acadèmia sueca ha concedit el premi Nobel de la Pau a la UE. He quedat garratibat al volant i sort que em conec tan bé el camí que sóc capaç de conduir quasi d’esma. De fet, no dec ser l’únic sorprès perquè la mateixa noticia destacava la manca absoluta d’aplaudiments del públic en fer-se la proclamació.

Precisament avui que els veïns del costat celebren el que va acabar essent un genocidi de magnituds colossals entre els “fets guerrers” i la guerra bacteriològica avant-la-lettre, es dóna el premi Nobel de la Pau a una UE que durà sempre la taca innoble de no haver estat a l’alçada amb les guerres dels Balcans i de Kosovo.

Durant aquells conflicte que varen tenir lloc fa una vintena d’anys, la UE va restar inoperant i quasi impassible davant de les massacres a Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Kosovo. De veritat que els acadèmics suecs no recorden Srebrenica? No recorden com els cascos blaus holandesos, varen marxar deixant el camp lliure als serbis comandants per Mladic que va fer les tries d’homes i dones davant de les càmeres?. Han perdut la memòria que en els dies posteriors varen assassinar als 8000 homes que havien capturat? Han oblidat el setge criminal a Sarajevo i  totes les atrocitats d’aquella guerra a un parell d’hores d’avió?.

Si és així caldrà revisar la composició dels Krispolls.

Com la guerra de Kosovo, tot plegat només va acabar amb la intervenció decidida dels Estats Units.

La UE és importantíssima des del punt de vista comercial i econòmic i és vital per a la nostra estratègia nacional però les coses són com són i amb el record dels anys 90s em sembla inconcebible aquest premi.

No ens perdono als europeus que no fóssim més decidits, que només hi hagués actuacions individuals i que no poséssim el cor, el seny, la raó i la decència davant dels càlculs mercantilistes. Per molt que un cop finalitzada la guerra, la mala consciència fes abocar recursos per a la reconstrucció. Massa tard, però, per a milers de persones.

A les empreses existeix el costum que en els sortejos de premis entre els empleats, mai pot tocar la sort als directius. Hauria estat bé que avui, la UE hagués renunciat al premi en comptes de celebrar-lo vergonyantment.

I si als honorables acadèmics no se’ls acudia cap altre candidat, el podien haver deixat desert.