Unionisme gonzo

Alguns creiem que la política serveix per fer que les coses canviïn. Naturalment, la naturalesa final del canvi és el que diferencia les diferents ideologies. I la forma en com volem que s’assoleixi el canvi és l’estratègia (si parlem de modes complexos d’actuació, a mig o llarg termini) o bé la tàctica, si es tracta d’actuacions de durada  breu i a curt termini.

Els grans canvis, com per exemple la independència de Catalunya, poden aconseguir-se només des de la majoria social. Bàsic: que en unes eleccions i/o referèndum la majoria de persones que vagin a votar optin per aquesta opció.

L’estratègia independentista democràtica es basa en convèncer els ciutadans de Catalunya que la independència és millor per al conjunt dels catalans que no pas continuar essent una comunitat autònoma. Els independentistes utilitzem les dades econòmiques, històriques, culturals i lingüístiques per anar assolint aquesta majoria de ciutadans que vulguin la independència de la nostra nació. Actualment s’hi afegeix el fet que el context econòmic, juntament amb la difusió del malbaratament de recursos que els governs espanyols dels darrers 12 anys, va impulsant un degoteig constant de catalans que es deixen estar de punyetes i, independentment del lloc on hagin nascut ells o els seus pares, de la llengua que parlin a casa seva i dels partits polítics que fins al moment haguessin votat es van arrenglerant a les files estelades, farts i avorrits de pertànyer a un estat espanyol que compromet el futur de tots plegats.

A més s’hi suma l’importantíssim detall que el procés independentista es planteja com un exercici democràtic  i que el futur és una República catalana radicalment democràtica i membre de ple dret de la Unió europea.

A l’altra banda, la dels unionistes, impera la política gonzo. Allunyada de l’objectivitat i la realitat, obvia les dades de l’espoli fiscal, minimitza i caricaturitza els moviments cívics sobiranistes i els partits independentistes. A la serenor hi contraposa la crispació i a la democràcia i el diàleg, les amenaces i les intimidacions. A les dades, hi responen amb insults i arguments tendenciosos i infantils  com ara triar entre el papa i la mama. A la proposta democràtica  i de prosperitat econòmica per la desaparició de l'espoli fiscal, la converteixen en un regne del terror, on els ciutadans viuran oprimits i perseguits per qualsevol raó, un règim autocràtic del qual fugiran les multinacionals, la banca i no existirà la possibilitat de viure dignament.

El PP, C’s, UPyD no tenen cap mania a invocar l’exèrcit, la policia nacional i la guàrdia civil per fer-nos creure a garrotades si continuem entossudits a ser lliures. I el govern espanyol no mou ni un dit per  reprovar a aquells que sense vergonya fan aquestes proclames antidemocràtiques, malgrat els renys dels seus companys al Parlament Europeu.

Ens amenacen amb gestors menors que podem esperar que vagin sovintejant: avions militars en vols baixos, patrulleres inspeccionant pesquers...aviat veurem maniobres militars, combois de camions o qualsevol altra cosa que es puguin inventar per provar d'espantar-nos

Als unionistes gonzo no els interessa la realitat ni la veritat perquè l’una i l’altra els deixa en una evidència vergonyant: la de ser uns polítics de vol gallinaci, superats per les circumstàncies, ultrapassats per la voluntat de tot un poble a la qual només saben respondre amb amenaces.

Però això no els atura, ni els aturarà. Els unionistes gonzo continuaran predicant des de la seva trona que la independència de Catalunya aixecarà fronteres, que fracturarà la societat, que ens empobrirem, que els avis no cobraran les pensions, que els llicenciats esdevindran analfabets, que els pagesos no cobraran els fons de la UE, i fins i tot que potser mai més no torni a ploure o que patirem plagues de llagostes (de rostoll) etc, etc etc.

Sense vergonya pròpia ni aliena, els unionistes gonzo seguiran insultant al president de la Generalitat amb una manca de lleialtat pre-democràtica; seguiran estimulant les associacions més reaccionàries i feixistes en contra nostra, com la Fundación Francisco Franco que ha demanat l'empresonament del president Mas.

No parlem ja dels digitals ultragonzos com "alerta digital" o "minuto digital" que estan tan enllà, tan enllà que fins i tot troben que PxC és independentista!

I en tot aquest panorama, caldria preguntar-nos on són els demòcrates espanyols? O el màxim que podem esperar són les seves invocacions a la sagrada i inamovible Constitució Espanyola? De veritat no existeixen demòcrates espanyols que diguin en veu alta que si els catalans volem, hem de poder decidir?

Pobres veïns, estan ben arreglats amb aquesta colla que els governarà.

Godbye Spain.