Com diu la cançó dels Pastora “últimament
passen coses insòlites” o com deia
Philip K Dick a Blade Runner, i l’editor Quim Torra fa servir, “estem veient
coses meravelloses”. Aquestes setmanes després de la manifestació del 11S el
nostre país s’està transformant de forma accelerada, a un ritme que crec que ni
els més abrandats es podien pensar que seria tan ràpid. Suposo que tothom ho
viu a la seva manera. Uns amb excitació, altres amb inquietud neguitosa, els de
més enllà amb expectació i alguns, com els espanyols, amb perplexitat,
astorament i incapacitat de reacció dignament democràtica.
Passen coses insòlites, com és la
serenor del President de la Generalitat contraposant la democràcia a les
amenaces; o la dels polítics europeus d’alt nivell que comencen a explicar que
enlloc està escrit que una Catalunya independent hagi de deixar de ser membre
de la UE; o la del cònsol alemany a Barcelona que afirma que l’independentisme
català cotitza a l’alça.
Passen coses magnífiques, com
veure tantes estelades als balcons i finestres 3 setmanes després de l’11S2012.
Estelades que m’eixamplen el cor quan les veig com la que senyoreja Olot des de
dalt del Montsacopa o com la magnífica que veig cada dia al Pou del Glaç anant
i tornant de la feina.
Una cosa insòlita és que el
president de la Generalitat tingui, finalment i gràcies a Déu - i potser
gràcies a 1,5 milions de catalans al carrer-, el suport dels independentistes i
que llegim els seus discursos i intervencions a les rodes de premsa trempant
nacionalment i espiritual: no votarà el congrés, votarà el poble de Catalunya.
Insòlit el patriotisme dels
partits independentistes que, en ara que sigui amb certa reticència, fan costat
al president.
Insòlit és que el President
anunciï que plegarà un cop assolits els objectius nacionals.
Últimament, passen coses
insòlites, i les estem vivint amb intensitat i emoció. Coses que eixamplen el
cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!