dilluns, 30 de desembre del 2013

L'Home dels Nassos.

El 31 de desembre és el dia que l'Home dels Nassos circula pels carrers de pobles i ciutats de Catalunya. Aquest personatge té la característica de lluir tants nassos com dies té l'any.
La iaia Francisca m'engegava al carrer per talaiar si venia, quan era víctima dels dolorosos atacs d'avorriment del dia de Cap d'Any al matí.
L'enganyifa, com una ressaca dels Sants Innocents, era parlar de l'Home dels Nassos de manera que esperessis trobar un ésser monstruós amb 365 tarotes enganxades a la cara com si es tractés d'un orgue com el del Palau de la Música. En realitat tots els que passaven pel carrer eren homes, dones o nens i nenes dels nassos, perquè tots dúiem a la cara un únic nas, ja que el 31 de desembre l'any només té (haurien de dir "li queda") ja un dia.
Si hem de parlar de nassos, però, també cal dir que  tot l'any en circulen un munt d'homes i dones que tenen molts nassos. Sense voler fer una llista exhaustiva, podríem dir que el president Rajoy té molts nassos quan ofereix diàleg a Catalunya però no està disposat a parlar de l'únic que a aquestes alçades ens interessa a la majoria de catalans; molts nassos tenen els responsables del seu partit a Catalunya, es diguin Millo, Sánchez-Camacho o Montserrat quan neguen els atacs contra el català, impugnen els pressupostos de la Generalitat o diuen que el govern espanyol pagarà el que deu a Catalunya, quan de fet saben que ni ho ha fet mai i que ens conformariem que ens espoliessin menys; nassos tenen els diferents ministres que han incomplert els pressupostos en inversions a Catalunya; molts de nassos té el senyor Margallo dient que el dèficit fiscal de Catalunya es diu solidaritat; nassos tenen els unionistes gonzo de Ciutadans quan fan la comèdia de ser demòcrates radicals i venen la mentida d’una Catalunya totalitària; nassos tenen polítics locals d'Olot (PxC i PP) de pontificar contra la consulta del 9 de Novembre i en canvi no condemnen el franquisme; nassos té el sector oficial del PSC per fer el paperàs de submissió al PSOE que està fent; nassos té el Sr. Fabra, el de "el aeropuerto del abuelo", dient que si a qualsevol ciutadà li fessin 100 inspeccions d'Hisenda com a ell, alguna cosa els trobarien...
I me'n deixo molts; molts homes i dones que tenen els nassos de mentir, manipular i amenaçar els catalans que han tingut la valentia de voler decidir el seu futur com a poble, com a nació fent una cosa tan revolucionària, tan simple i tan universalment acceptada com votar.

A tots aquests nassarruts i nassarrudes, tan barruts i barrudes, els dedico aquest fragment del Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, recitat com quan deia el vers de Nadal, enfilat damunt la cadira.

Es diu gros... Res més?...
Ah, no! És massa curt, minyó!
Se'n poden dir de coses amb matís vexador
i amb tons tan variats!... Preneu-ne algun exemple:
Agressiu: “Jo, senyor, si tingués aquest temple,
manaria a l'instant que algú me l'amputés!”
Amical: “No suqueu al got el vostre excés?
Per beure, us aconsello un tub d'assaig!”
Descriptiu: “És un roc!... És un pic!... És un faig!
Què dic, un faig, no, no... que és tota una muntanya!”
Tafaner: “I us serveix per res la llarga banya?
Potser per escometre, o bé per cornucòpia?”
Divertit: “Vós teniu una forma ben pròpia
d'estimar els ocellets: observo plomissol
al pal del galliner on reposen del vol!”
Truculent: “Oi, senyor, que quan traieu el fum,
pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum,
hi ha algú que crida, foc! Amb tanta fumarada!...”
Previsor: “Vigileu, per ell arrossegada,
amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol!
Tendre: “Si no hi planteu un petit parasol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave!”
Pedant: “Només la bèstia que Plaute batejava
amb el nom d'hipocampelefantocamell,
duia, sota del front, tanta carn en farcell!”
Senyor: “La moda diu que aquest ganxo és notícia,
per penjar-hi el barret, no us cal gaire perícia!”
Emfàtic: “I cap vent no pot, nas magistral,
constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral!”
Dràmatic: “És com el Mar Roig sempre que sagna!”
Sorprès: “Pel perfumista fóra un anunci magne!”
Líric: “Sou un tritó, o una clàssica cita?”
Càndid: “El monument, a quina hora es visita?”
Respectuós: “Saludo amb una barretada,
d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada!”
Pagès: “Poc que és un nas, això d'aquí al davant!
Pudé és un melonet, pudé és un nap gegant!”
Militar: “L'objectiu de la cavalleria!”
Pragmàtic: “No voleu rifar-lo en loteria?
Probablement, senyor, serà el premi més gros!”
En fi, plagiant Príam en un sanglot commós:
“Contempleu aquest nas que els trets del seu senyor
privava d'harmonia! N'és roig, el traïdor!”


I per evitar cap mena de suspicàcia, la foto que il·lustra aquest post és del meu nas, que també en vaig ben servit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!