L'independentisme sí que té un pla.

La postura i declaracions del govern espanyol del PP respecte del procés que estem vivint a Catalunya és realment per llogar-hi cadires. Em fa l’efecte que fins els unionistes més assenyats (if any) es deuen escabellar quan senten aquests xicots i xicotes deixant-les anar del cavall estant.

El president del govern va declarar que tenia un pla per Catalunya. Uns i altres vàrem pensar que finalment es posarien les piles i sabríem tots plegats a què jugàvem. No, ni de bon tros. El pla de Mariano Rajoy va resultar no ser res més que el de sempre: negar qualsevol possibilitat de fer la consulta i llançar una ofensiva política (encara bo) per explicar als espanyols de bona llei com de dolenta i nociva seria la independència. En aquesta estratègia hi havia un punt cabdal: publicar de forma transparent les balances fiscals per demostrar que “l’Espanya ens roba” és una mentida com una casa de pagès. L’estratègia va durar menys

d’una setmana i ahir a Barcelona, el ministre Montoro ja deia que no les publicarien i que ho passarien a uns experts perquè no volien que es poguessin malinterpretar. Riscos de la transparència. Riscos de dir la veritat: que a vegades no ens agrada prou.

Entremig, el ministre Fernández-Díaz s’arrencava amb un aire místic reclamant el seu convenciment que Santa Teresa (“vivo sin vivir en mi..”) vetllava per la unitat d’Espanya. Sort que mentre ells esperen intercessions celestials, l’abat de Montserrat parla amb la Santa Seu per donar-los una versió menys esbiaixada del que estem vivint.

I aquest cap de setmana, tota la Banda del Empastre, s’ha reunit a Barcelona acollits per l’Alicia Sánchez Camacho  per delícia dels guionistes de l’APM. És que no me’ls puc agafar seriosament, em sap greu. Des de les llefiscoses  i bavalludes raspallades de la cap del PPC cap als seus líders estatals; a les bestieses de la Cospedal (“separaciones a machetazos” com si fóssim  a la Ruanda de l’extermini ètnic); i les tedioses i reiterades comparacions amb nazis...res del que fan i diuen m’ho puc prendre seriosament. Tot i que potser val més així.+

S’ha de ser poc intel·ligent per pensar que si impedeixen la consulta, si obstaculitzen que els catalans puguem exercir la democràcia per decidir una cosa tan essencial com el futur de la nostra nació, no passarà res. Ara sí que som un poble en moviment. Som majoria i no ens aturarem.

De veritat encara no han entès el que significa que 2 milions de persones féssim fila l’11 de setembre passat? No calibren com s’està movent la població? Realment pensen que tot això serveix per tapar polítiques partidistes? Tan reduït és el seu món?

Si? Ah...doncs apa, siau! Nosaltres tenim pressa per construir un estat nou, radicalment democràtic, modern, allunyat de totes aquestes rèmores del passat que fan tuf de ranci i resclosit. Necessitem l’aire fresc i eixamplar els pulmons lliures de faixes i cotilles que ens tallen l’alè. Volem fer les nostres pròpies polítiques de desenvolupament, socials, industrials i comercials; volem participar de la Unió Europea amb el nostre idioma i amb les nostres raons.

I és que l’independentisme sí que té un pla.