Uns mesos enrere ja va renyar a un periodista dient-li que
qui vota són les persones i no les empreses i que les empreses tampoc no tenen
cap opinió sobre la independència de Catalunya. I encara fa una mica més de
temps, va deixar ben clar que no comptessin amb ell ni la seva empresa en una
Espanya que no incrementés el seu nivell de democràcia i rebaixés l'índex de
corrupció.
Tot plegat ben normal si no fos perquè el papanatisme il·lustrat
ens alliçona des de fa temps del paper influent dels empresaris en el procés
cap a la independència. Com si ells poguessin votar 10 cops i la resta, només
un.
Grífols, dedicada a la producció de derivats de plasma sanguini, és la única empresa ubicada a la península que el govern dels Estats Units considera com a estratègica.
Si algú té interès de conèixer els orígens de Grífols (empresa)
i intuir com ha arribat a ser el que és pot visitar el seu museu a Barcelona
(Institut Grífols, Jesús i Maria, 6. Barcelona; també al web: http://www.museogrifols.com)
o llegir el capítol que Francesc Canosa li dedica a "Capitans d'Indústria".
Tot un exemple de perseverança i superació.
 |
| WWW.theprospect.net |
El que passa als catalans que diuen que la independència
els fa por és que tenen pànic a perdre
la seva zona de confort. Saben que reben un tracte injust, però els dóna
seguretat pertànyer a un estat reconegut, un estat " de veritat";
saben que menyspreen la nostra llengua i la nostra cultura, però es consolen
dient que el podem parlar i escriure a casa nostra; llegeixen als diaris que
l'incompliment de l’Estat en infraestructures dificulta el creixement de
l'economia però diu que sempre ens n'hem sortit; escolta i mira les cadenes de
ràdio i televisió més fatxes per indignar-se i es convenç que el problema “ve d’ells”
que no ens entenen.
A aquests catalans, no els hem d'alliçonar amb arguments
perquè prou que els saben. Els hem de fer perdre la por a sortir de la zona
coneguda i il·lusionar-los i convèncer-los de la oportunitat que la
independència de Catalunya ens dóna a tots plegats per construir un país realment
nou. De baix a dalt. Un nou país on no hi hagi
lloc per la impunitat dels que manen; un país nou, radicalment democràtic
on totes les propostes puguin ser escoltades, debatudes i votades; un país en
el qual els recursos s’inverteixin en produir riquesa i aquesta riquesa
reverteixi en els seus habitants; una Catalunya polièdrica però en la qual cap
cara gira l’esquena a les altres, la indústria s’alia amb la universitat, com
el comerç ho fa amb el turisme i el sector
primari; un Estat que inverteix en els seus ciutadans i uns ciutadans que creuen
en el seu Estat.
La llavor de tot plegat ho tenim en el nostre ADN social,
només cal esquerdar la crosta de fang ressec que impedeix que el brot tregui el
cap a l’aire fresc i la llum del sol. Un cop ho haguem aconseguit, res ens
aturarà.
Amb la V de voluntat, adéu-siau Espanya. Ens trobarem a
la UE. Sense rancúnia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!