Segur que quedar-se a Espanya és més segur?.

Llegeixo que segons l'enquesta publicada per un diari espanyol i espanyolista (és indissociable?), estan augmentant els contraris a la independència de Catalunya. La meva fe en les enquestes disminueix cada vegada que es fan eleccions i a hores d'ara és un punt en una línia que tendeix assimptòticament a zero però si més no donen joc a parlar-ne, a especular i a fer veure que s'analitzen. 

I sempre tenen un efecte positiu: esperonen a qui va davant que no val a encantar-se. I en aquest cas, cal que els que estem a favor de la independència persistim i decantem el nostre missatge no cap als 2 milions de la via catalana sinó cap als que no hi varen anar.

Alguns expliquen el resultat de l'enquesta dient que la independència de Catalunya genera incerteses. Bé, no ho podem negar. Hi ha un munt d'incerteses perquè el que ens plantegem no és fer una rèplica de l'Estat espanyol, ni tampoc una Generalitat més gran. Plantegem un repte nou i apassionant: crear un nou estat, radicalment democràtic; amb una administració moderna, eficient i propera; un estat que inverteixi pel futur dels seus ciutadans; que defugi els paradigmes dels que avui hem estat víctimes. Tot això, és normal que creï incerteses perquè molts voldrien tenir un calendari fixat: tal dia aprovarem la Constitució; tal altre la UE dirà que endavant; el de més enllà haurem enllestit la negociació amb l'Estat espanyol; i al cap de no res ja ni ens en recordarem.

És claríssim en canvi, que seguir pertanyent a l'Estat espanyol (no en formem part, els pertanyem) no presenta cap incertesa. 

Ni una.

Cap incertesa que Catalunya seguirà sent considerada una regió més; potser més pesadets i insistents i antipàtics però se'ns continuarà negant la pertinença nacional; es consolidarà la definició de català com a espanyol que resideix a Catalunya. 

Podem estar segurs que seguirà el dèficit fiscal excessiu que servirà no per ajudar a les "altres regions" a desenvolupar-se econòmicament sinó al sosteniment d'una estructura basada en el subsidi ad libitum.

No hi ha cap dubte que el nostre idioma i la nostra cultura seguirà minoritzada i menystinguda per l'Estat; no podrem abandonar les posicions de resistència mai més perquè ningú més que no siguem nosaltres mateixos ens defensarà.

Podem posar les mans al foc que tots els governs espanyols provaran de treure competències al govern autonòmic, que serà més regional que mai i més empobrit i asfixiat que fins ara no ho ha estat.

És segur que vindrà un altre i mil Werts més, en Educació i en tots els àmbits que calguin per laminar la base de la societat catalana.

És segur que l'Estat espanyol no farà cap reforma estructural que l'impulsi en el camí de reducció de la despesa i major democràcia: ni tancarà el Senat, ni eliminarà autonomies artificials (excepte que decideixi de liquidar-les totes de cop; al mateix unisó que les va crear), ni qüestionarà la continuïtat de la monarquia en referèndum; ni posarà mecanismes legals per evitar les corrupcions político-econòmiques dels seus dirigents ni molt menys la dilapidacio de l'erari públic.

És segur que, sense fer soroll, les infraestructures necessàries per l'economia de Catalunya seguiran passant a la cua darrera de les que siguin imprescindibles precisament perquè el nostre país acabi siguent empobrit i, en conseqüència prescindible i irrellevant.

És segur que els federalistes continuaran predicant l'Espanya Federal, mentre a l'Espanya Una els dóna corda i els premia amb engrunetes que els faran levitar de goig.

Us hi podeu jugar el coll que...Bé, de fet ja ens li juguem, el coll. Nacionalment parlant. Això, segur.