Símbols

Fa 2 anys i mig escrivia un post anomenat “una ciutat sense símbols?”. Aquesta ciutat era Olot i parlava de com era possible que a la façana del nostre Ajuntament no hi hagués una senyera que ballés al caprici del vent i m’alegrava que una magnífica, enorme, estelada talaies la nostra ciutat des del cim de Sant Francesc.

Explicava que al protocol de casaments civils, diem als nuvis que “les persones necessitem símbols”.  Els necessitem per reconèixer-nos, per explicar als altres qui som i què som. Els símbols son essencials per definir la nostra pertinença. A una nació, religió, a una empresa o a un tribu urbana. Tota comunitat escull un símbol que defineixi els seus membres i que aquests el reconeguin com a propi.

Avui, encara que la M.d.l.L.d.L. ens vulgui tocar allò que no sona, una senyera vetlla al costat de

l’Ajuntament just a l’altre extrem de la façana de la fabulosa estelada que cobreix tot un llenç de l’edifici del costat.

I des del dia de Sant Jordi d’aquest 2014, dues estelades king-size a les dues entrades principals

d’Olot alegren el cor de la majoria d’olotins i olotines que pensem que el  millor que podem fer és encetar el nostre propi camí. Cal agrair a la XEG (Xarxa d’Entitats de la Garrotxa)  la iniciativa de posar aquests símbols a la vista diària de tots.

Dos cops al dia, anant i tornat de la feina, el meu cor s’eixampla veient l’estelada de la Solfa i, més lluny, la de Sant Francesc; i m’alegro pensant que és un símbol que no va en contra de ningú sinó a favor de tots perquè és el símbol d’un projecte de futur.

Encara que algun partit xenòfob, feixista i espanyolista avisi públicament que potser desapareixeran, serà per poc temps. Les estelades tornaran a florir. Segur.

I encara ho tindran molt més complicat per fer desaparèixer de balcons i eixides els centenars d’estelades que les famílies olotines  hi hem penjat deixant clara la nostra voluntat.

Aquesta és la nostra força. La força d’un poble.