Algunes persones diuen que avui és un dia històric perquè l’amo ha dit que
plega. Tenen algunes secretes esperances en l’hereu. Els vells d’esperit sempre
esperen que els “relleus generacionals” portaran nous aires i que tot anirà a
millor.
Què voleu que us digui? Un amo sempre és un amo.
Jo crec profundament que cap home ni cap dona és superior a cap altre home
o dona pel simple fet d’haver estat engendrat en una determinada família. Al cap
i a la fi, la mecànica reproductiva bàsica, aquesta família ha demostrat
dominar-la abastament.
Els que cada dia ens considerem més a prop de la llibertat, ens ho mirem
amb un cert desconcert: el TN nit té uns aires de No-Do tirant a vintage i els
republicans alliberen el seu inconscient col·lectiu amb el pensament naïf que
aquesta abdicació obrirà el pas a la III República. Espanyola, clar. Perquè
sinó no s’entén.
El 1931, el President Macià va proclamar la República Catalana dins de la
República Espanyola. Va durar menys de 4 dies perquè l’Avi es va deixar cardar
amb quatre moixaines i promeses.
El 1934, la República Espanyola va empresonar el President Companys i part
del seu govern després de proclamar la independència tot aprofitant la
revolució a Astúries.
El 1936, la sublevació militar de Franco anava (parcialment) contra
Catalunya i en molts llocs es va iniciar amb visques a la República.
El 1937, el govern de la República espanyola va provocar una
contra-revolució que va portar a la invasió de Catalunya per l’exèrcit “amic”
espanyol.
El 1938, el govern de la República espanyola va deixar que l’exèrcit
franquista aniquilés l’Exèrcit català a les batalles de l’Ebre i del Segre.
El 1939, al travessar la frontera, el govern republicà espanyol encara va
tenir temps d’humiliar el President Companys fent-lo travessar la frontera a
peu i darrera seu.
El 1975 Joan Carles esdevé rei per herència directa del dictador feixista
Francisco Franco; poc després els “grans partits espanyols” renegaven del
republicanisme i es tornaven joancarlistes.
El 1981, Joan Carles I anul·la un cop d’Estat, del qual sempre ha estat
sospitós de ser-ne còmplice.
A partir d’aquí..escàndols financers i sexuals de tota la família. Al
nivell de Mònaco.
Avui, que Joan Carles I “el campetxano” passa el relleu i dóna el duro i la
clau al seu hereu, a mi no em compteu amb els que hi veuen una oportunitat. L’única
oportunitat que tenim els catalans, depèn de nosaltres el 9 de Novembre.
Entrades
Totalment d'acord, Josep. No entenc què caram volem celebrar! El dia d’avui serà una data de llibres d'història, però sense aportacions importants. Quan haurem rigut dels acudits dels elefants, dels de la Letícia dient que "follarà com una reina" i dels dels reis dintre l'autocar de l’Imserso, ens tocarà veure com les cambres espanyoles aproven la succesió de la casa reial, com es fan seu el nou rei per tenir-lo a favor de la Gran Espanya i ens tocarà pagar la festa de coronació. Tornarem a ser el "cornut que paga el beure".
ResponEliminaTant de bo m’equivoqui, però ara mateix només em ve de gust dir: 9N volem votar (i cardar el camp!).
Ara per ara, res a celebrar.
Jo tampoc no ho entenc. Reconec que m'han desconcertat. Estem, més o menys, tan mobilitzats que sentim una campaneta d'escolà i ja ens pensem que criden a somatent.
Elimina