A mesura que s’acosta el 9 de Novembre de 2014, sembla que mica en mica s’aclareixen
conceptes. El President Mas segueix decidit; el principal partit de l’oposició
es manté notablement i notòriament lleial; la opció federalista es va
esfilagarsant en un reguitzell de dissensions provocades per la tebior exhibida
davant el procés; els ciutadans segueixen mobilitzats i organitzen actes
reivindicatius i festius per mantenir el caliu: i, com vaig poder veure dissabte
11 de juliol a Girona, els municipis estem decidits a donar suport polític al
moviment que ens ha de dur democràticament a la plena sobirania.
El Punt Avui |
Sóc optimista pel que fa als dies que vénen pel nostre país. Cada dia sento
gent dient que fa 5 anys mai haurien pensat que avui estaríem tan a prop de
tenir un estat propi. La manifestació del juliol del 2010, 4 anys justos, va
ser el detonant. Convocats en defensa de l’Estatut, els que érem allà vàrem
cridar a favor de la independència. La crida de l’ANC el 2012 i 2013 va
incrementar fabulosament el nombre de manifestants i la presa de consciència de
molts catalans que el model espanyol d’Estat és absolutament decadent, corrupte
i nociu pels catalans, va afegint ciutadans il·lusionats amb la possibilitat de
fer un estat català diferent del model que fins avui hem suportat.
Ha deixat de ser imprescindible tenir cognoms catalans, parlar sempre en
català o saber la nissaga dels comtes de Barcelona per ser independentista. La
independència es veu com l’única possibilitat de construir un estat absolutament
nou, radicalment democràtic, socialment més just.
Per això penso que la següent onada d’incorporacions, la definitiva i la
que ens donarà la majoria vindrà a partir del setembre quan la imminència de la
consulta faci la sacsejada definitiva als que encara (!) avui es mantenen
incomprensiblement al marge de tot el que es mou. Crec que no serà possible que
continuïn fent com si no anés amb ells i que acabaran interessant-se i
fascinant-se pel canvi extraordinari que la independència de Catalunya suposarà
per tots els catalans. Fins i tot per aquells que votaran que no.
Com dic sovint, benvinguts els nous convençuts perquè ells ens donaran la
independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!