Llibertat de vot o papanatisme

La disciplina de vot és un mecanisme que tenen els grups polítics perquè a les votacions que es fan al Parlament o als Ajuntaments, no hi hagi cap membre del grup que voti diferent de la posició que s'ha decidit.

És allò tan bonic que veiem en el Parlament quan just abans de votar el portaveu del grup aixeca la mà amb un dit o dos recordant a la resta el que cal votar, per si no han estat atents abans, durant el debat. O per si no hi eren.

Tot i que hi ha hagut en el Parlament de Catalunya alguns casos ben risibles d'errors en les votacions, rectificar és complicat. I encara que el vot s'emeti pitjant un botonet davant de l'escó, els díscols

ca.wikipedia.org

queden ben retratats en un panell que representa l’hemicicle i cada escó s’il·lumina amb un led: verd pels vots positius i vermell pels negatius. O sigui que si algú pitja el botó que no toca, canta com una mala cosa. I pot ser castigat amb una multa o amb l'ostracisme, com els va passar als 3 del PSC.

Als ajuntaments és una mica més senzill perquè com que normalment es vota a mà alçada, en cas de dubte sempre es pot anar una fracció de segon més tard per veure què fan la resta. O, donat el cas, es podria dir que es votava "fent berruga" i si el secretari o secretària és de la broma, podria arribar a donar el vot per bo.

Mecanismes de control del vot que són impossibles en les eleccions i referèndums als quals som cridats a votar els ciutadans i ciutadanes del país. Ni estem xipats, ni hi ha manera de controlar què votem cadascun de nosaltres. La llibertat de vot la tenim sempre i  per això m'ha sembla d'una ridiculesa extrema que tant UDC com IC diguin que es rumien de donar llibertat de vot als seus militants i simpatitzants a la consulta del 9N2014. Suposo que era una manera encoberta de dir "que cadascú voti el que vulgui perquè nosaltres, el partit, no ens pensem mullar a favor de cap opció". Pels que tenim una mínima consciència política (i entenc que per ser militant d'un partit, això és imprescindible) la indefinició davant del moment políticament i històricament més important del país no es pot definir com a llibertat de vot. Es tracta de papanatisme covard. O d'un càlcul miserabilista i partidista fent l'aposta que guanyi qui guanyi sempre hauran quedat bé.

Perquè em costa de creure que el futur de Catalunya, que és el que ens estem jugant en aquesta llarguíssima partida que tindrà un dels punts àlgids (no el darrer ni la fi del joc) el 9 de novembre els importi un rave.

En aquesta decisió, no s’hi val la neutralitat. I els dies que vindran deixaran clar que tampoc hi ha una tercera via en la qual només creuen els papanates, els lerrouxistes i els malintencionats.