Votarem.

Votarem. Aquesta és la conclusió de la Diada d'ahir. Com en els darrers anys, la manifestació massiva suposa un recolzament al procés cap a la independència que lidera el President Mas. Un any més, i més enllà del seu partit, el President surt reforçat i respectat per la majoria dels que érem enllà.

Darrerament em pregunten: votarem el 9N? I molt sovint no sé què respondre. Normalment opto per respondre a la gallega , amb una altre pregunta: i tu què vols? Votar o la independència?

Ara ho tinc clar: Votarem. I ho farem bé.

La "V"  ha estat una passa molt gran cap a la independència i  el 9N en farem una altra; potser no la definitiva però hi serem molt a la vora. Molt més que mai no hi hem estat. Cada passa ens apropa a la definitiva.

Ahir però, barrejàvem els dos conceptes: el dret a votar el 9N i la independència. És cert que hi havia crits periòdics de "volem votar" però la cantarella "in, inde, independència" sovintejava molt més i era seguida amb més entusiasme. Almenys en el microcosmos del Tram 17 on érem nosaltres. Però la presència massiva d'estelades no deixava lloc a dubtes: un any més, els crits d'independència, el clam a favor de la secessió de la nostra pàtria de l'estat espanyol tornava a ser evident. 

 

Estava fora de lloc parlar d'altres coses com es va fer el 2010, 2011, 2012 i 2013...Volem votar i volem votar un doble SI. Sense matisos. I sense collonades.

Malauradament (o no; era retòrica només) segueix sense haver-hi una veu que digui "volem votar NO". No tinc clar que si aquesta veu existís, hagués estat gaire benvinguda ahir a la "V" però segur

que hauria rebut més respecte que els ultradretans espanyolistes concentrats a Tarragona en contra dels que ahir érem a Diagonal i Gran Via. Ells no es manifestaven a favor de res, sinó en contra de la majoria. I aquí rau una de les grans diferències: l'independentisme és a Catalunya, inclusiu; mentre que l'unionisme és exclusiu.
Aparentment una contradicció. Una més que fa únic el nostre camí. Un camí que cada vegada som més els que el recorrem. Uns en defensa de la identitat catalana; altres per la llengua i la cultura; altres per l'economia; altres per dignitat, farts del menyspreu... però tots per la il·lusió de construir un estat nou i millor del que avui ens toca aguantar.

A la "V"hi havia mainada que no podran votar, adolescents que podran fer-ho per primer cop; jovent, jovenassos i avis. Vestits de groc o de vermell, passant calor i aguantant drets. Tots igual. Famosos i anònims; amics, coneguts i saludats...sense distincions. Només una: groc o vermell. Contents tots de ser una infinitèssima part d'un dels pixels que feien la foto indiscutible de la manifestació més gran de la Història d'Europa. Amb zero incidents i amb 1.800.000 somriures.

 

El món ens mira i ens admira: la capacitat de mobilització i organització, la disciplina disfressada de displicència, l'alegria, l'anar a favor nostre i en contra de ningú, la serenitat, la unitat....la Voluntat. Hem demostrat que tenim la mirada llarga i que, tot i que tenim un melic fantàstic, el nostre cor està acompassat amb el cervell.

 

Avui està encara més clar que tot plegat depèn només de nosaltres. No afluixem: ho tenim a tocar.