No ploreu (gaire estona) per Escòcia.

El passat 18 de setembre l’unionisme va guanyar el referèndum per la independència d’Escòcia amb un 55% dels vots i amb una participació estratosfèrica. En els dies previs i posteriors molts catalans proclamaven la seva enveja perquè “almenys ells han pogut votar” en una mena de retret al govern espanyol que està enrocat en no permetre que els catalans votem el 9N.

catdem.org

 

Bé, els escocesos han votat i els independentistes han perdut. Els entossudits a buscar semblances amb nosaltres diuen que ha guanyat la tercera via.

És cert que si a Escòcia hagués guanyat la opció independentista, ens hauria obert pas amb les negociacions amb la UE assentant un magnífic precedent que hauria estat preciós per Catalunya. Però no ha anat així.

Suposo que tots plegats necessitem referents però jo no vull només votar; a més, vull guanyar. Per mi, el 9N és la penúltima etapa fins arribar a la independència.

Per tant, i deixeu-me parafrasejar Tagore, no ploreu perquè Escòcia ha perdut el referèndum perquè les llàgrimes no us deixaran veure com avancem cap a la independència.  I tenim moltíssima feina per fer.

Per exemple, el procés català guanya presència i protagonisme als mitjans de comunicació internacionals encara que sigui per contrast amb l’escocès. Cada dia que passa, cada petit avenç que fem és una passa ferma cap a la independència. Fins i tot cada nova amenaça del govern espanyol, cada declaració anti-consulta ens fa més forts i ens dóna més suport internacional.  I més ciutadans es sumen al camí.

Mentrestant i vist el paper que els ajuntaments tindran el 9N, seria convenient que (si les matemàtiques ho permeten) els partits sobiranistes bastissin estratègies i aliances per fer fora dels governs municipals de Badalona, Castelldefels i altres els partits que s’han posicionat en contra de la consulta. I a convèncer o fer fora també, els que dubten.

Nosaltres també hem de jugar fort.

Falta molt poc temps pel 9N i hem de guanyar. Encara que la consulta no sigui vinculant. Perquè quan la guanyem amb una aclaparadora majoria favorable a la independència, el President tindrà un missatge ben clar i diàfan. I ell ja sap el que cal fer. Comença per D i acaba per I. Pels que encara no ho entenen, una altra pista: al mig hi ha una U.

Goodbye Spain.