No regalem la victòria

Si sou un o una dels quasi dos milions de catalans que el 27 de setembre vàreu votar per la independència de Catalunya; si sou un o una dels catalans que després de l’eufòria de la Via Catalana ara us debateu entre el pessimisme, la indignació (contra els uns o els altres o contra tothom) i la resignació, o una letal combinació de les tres coses; si sou un o una dels catalans que no teniu carnet de cap partit polític i n’heu acabat fins al capdamunt de tots plegats i us vé al cap allò de “ja no m’hi hauria d’haver embolicat, jo”...si en sou un, hi ha una possibilitat molt elevada que estigueu a punt de tornar-vos a equivocar perquè quasi teniu decidit no anar a votar diumenge vinent.

Ara bé, també podeu haver decidit no anar a votar perquè us sentiu tan independents que trobeu que no té cap mena de solta anar a votar a les eleccions espanyoles.

Bé, doncs males notícies: encara no som independents i és possible que al pas que anem encara tardem una miqueta. Ens hem encallat a la segona casella i en tenim moltes per recórrer abans no s’acabi la partida.

Els resultats del 27S varen ser justos. A tots els que avui estem una mica moixos ens haurien agradat uns resultats molt més espectaculars que no haguessin portat a una situació de bloqueig amb la qual, si som honestos, no hi comptàvem perquè la força del moviment independentista l’havíem basat en un valor que semblava oblidat: el patriotisme, entès com posar davant de tota ideologia un únic objectiu: la independència.

No cal debatre de qui és la culpa ni qui és més tossut, som on som i hi hem arribat tots solets.

Ens n’hem de sortir i ho hem de fer també tots sols perquè ningú no ens hi ajudarà. I una victòria unionista el 20D a Catalunya ens farà molt mal. A Catalunya no guanyarà el PP, però sí que és possible que guanyi Ciudadanos o EnComúPodem. Encara que tinguem clar que ni la independència ens assegura el cel, si guanyen els primers ens podem trobar a l’infern; i si guanyen els segons (i mira que distingits independentistes anti-capitalistes que no es presenten a les eleccions anuncien que els votaran) estarem eternament en el llimbs del “si però no”.

Cal votar i cal que guanyin les opcions independentistes perquè no els podem regalar la victòria que vàrem aconseguir el 27S, que encara que ens sembli poc és tot el que tenim; no els podem atorgar la grandesa d’una victòria per incompareixença nostra. No podem deixar que facin bandera d’una victòria que minimitzi la nostra i que posi en perill tot el camí que encara ens queda per recórrer.

elperiodico.cat

La independència no la farem amb gent desanimada. Si amb els somriures no en vàrem fer prou potser cal serrar les barres, afermar les cames a terra i tornar a treballar. Tornar a deixar clar que a nosaltres no ens guanyaran, que serem capaços de guanyar unes altres eleccions, que tindrem la valentia d’arribar a una acord per poder formar govern, que serem capaços de tirar endavant la resolució del 9N i de resistir els embats del govern espanyol i dels seus aliats al Parlament. Demostrem que si fins ara estàvem abatuts, tornem a estar dempeus i que no ens deixem vèncer ni per amenaces ni per falses promeses.

Només ens tenim a nosaltres i no ens podem fallar. Hem de tornar a enviar el missatge que no defallim i que no perdem de vista l’objectiu de la independència. I aquest missatge l’ha de rebre tant Madrid com Europa. Cal que tornem a posar a Catalunya a l’agenda europea abans que la crisi dels refugiats i el terrorisme la desplacin. I això no s’aconsegueix deixant que aquestes eleccions les guanyin els unionistes o els despistadistes.

No regalem cap victòria, no aigualim el missatge, no renunciem al futur: votem independentista.