Els joves i el procés

Molt sovint sentim a dir que els joves estan absents de la vida política, que no hi estan interessats ni hi participen.

Segons les darreres enquestes del CEO, els joves catalans consideren que estan ben informats sobre política i la seva màxima preocupació és la mateixa que tenen els catalans de més edat: l’atur i el mercat de treball. En canvi, la seva participació política és molt menor, com a mínim en les eleccions al Parlament de Catalunya i al Congreso i Senado espanyols.

També semblen estar absents del procés. No els veiem a les concentracions de suport als polítics represaliats, ni a les manifestacions (exceptuant, potser, la de l’11 de setembre); no els trobem participant a les assemblees, ni a les parades informatives.

No es tracta de manca d’informació, ni d’ús de canals erronis, perquè aquest fet es dóna des d’abans de l’existència d’internet, de les xarxes socials i de tot allò que sembla conformar el món dels joves d’avui. Més aviat sembla una manca d’identificació de l’acció política com a eina útil per resoldre els seus problemes. Els joves participen d’una altra manera, semblen preferir formes no convencionals de participació política que els permetin actuacions puntuals, basant-se en campanyes concretes, i no estan gens interessats en la militància política.

Podem comparar el comportament polític dels joves catalans amb el dels joves britànics davant de situacions similars: el referèndum per la independència d’Escòcia, el referèndum per la sortida o permanència del Regne Unit a la Unió Europea i el procés participatiu del 9N de 2014.

Al referèndum d’Escòcia es podia votar a partir dels 16 anys d’edat. La participació global va ser del 84,6% mentre que la participació dels més joves, els que votaven per primer cop, va ser del 66%, i la dels joves de 18 a 24 anys va ser del 76%. Els joves varen votar menys.

En el cas del Brexit, les dades encara són més clares: amb una participació global del 72,2%, només un 36% dels joves d’entre 18 i 24 anys varen anar a votar; amb l’agreujant que es varen decantar majoritàriament per la permanència dins la UE, de manera que els va quedar el sentiment que els més grans els havien robat el futur. Sentiment comprensible però injust davant de la seva apatia.

En canvi, al nostre país la participació dels joves d’entre 18 i 24 anys al procés participatiu del 9N va ser la segona més elevada (62,5 %), i només lleugerament inferior a la de la franja d’edat compresa entre 25 i 34 anys, que va ser del 63,2%. Per tant, els joves catalans no es varen inhibir davant d’una situació excepcional i això els distingeix, com a mínim dels britànics; tot i que les conseqüències del 9N eren molt menys tangibles que en els casos britànics abans esmentats, i això hauria pogut ser un factor de desmobilització.

Avui estem en els mesos més decisius dels darrers 300 anys. La formació d’un nou estat és una oportunitat d’or per als joves i per al seu futur. Esperem que en el moment del referèndum no facin com els joves britànics sinó allò que ja varen fer el 9N: participar més que ningú, i votar rotundament a favor de la independència.

Article publicat el 11 de maig de 2017 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat