diumenge, 22 d’octubre de 2017

El 155 ens donarà la victòria



En els darrers temps he anat repetint que el procés cap a la independència de Catalunya és un cas únic. Mai cap regió s’ha pogut independitzar de forma pacífica, unilateral i democràtica d’un estat matriu democràtic .
Fins el moment, tots els processos de secessió havien estat violents (repúbliques balcàniques) o bé havien estat secessions d’estats autoritaris (repúbliques bàltiques); o hi havia un referèndum acordat (Montenegro, cas reeixit; o Escòcia, cas fallit).
L’anunci fet ahir pel president Rajoy de les mesures que es proposa que materialitzin l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola donen arguments als que pensem que l’estat espanyol està derivant cap a un sistema autoritari. El conjunt de les institucions espanyoles (Legislatiu, Executiu i Judicial, amb el vistiplau de la Monarquia i la col·laboració dels mitjans de comunicació) abonen la suspensió de l’autonomia i la substitució del govern català pels ministeris espanyols corresponents i la limitació de poders del Parlament català a un club de debat insubstancial. A més, i en un termini de 6 mesos el mateix president Rajoy convocarà eleccions autonòmiques  “de les de sempre” que es podrien celebrar 54 dies més tard.
A efectes pràctics vol dir que ,durant un mínim de 8 mesos, Catalunya  no tindrà autogovern i totes les accions legislatives i polítiques del Parlament estaran tutelades per Madrid. En aquests 8 mesos, la venjança repressiva de Madrid podria fer autèntics estralls al sistema educatiu, als mitjans públics de comunicació, als Mossos d’Esquadra, a la protecció de la cultura catalana, etc.. Només cal sentir els representants del Partit Popular, que no amaguen la seva satisfacció per les mesures ni la seva ànsia per passar comptes per veure que no exagero.
No tinc cap dubte que l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l’amenaça de fer el mateix amb el President Puigdemont només és l’inici d’una repressió que, si la deixem culminar, portarà a l’empresonament de milers de catalans i a la prohibició d’Òmnium i ANC i fins i tot dels partits independentistes. Tampoc no seria el primer cop que ho fessin.
Aquesta estratègia de l’estat espanyol fa insostenible el seu argument que no hi ha democràcia sense llei i sobre l’estat de dret. Espanya ha deixat de ser un estat de dret per esdevenir un estat a l’inrevés. L’estat de dret no es basa només en el compliment de la llei, sinó en que l’estat. mateix ha de complir la llei i en l’existència de mecanismes de control de l’estat. Els incompliments de la llei i de la mateixa constitució han estat àmpliament denunciat per nombroses juristes que posen en dubte fins i tot que les mesures que seguiran a l’aplicació de l’article 155 siguin constitucionals; d’altra banda els mecanismes de control de l’estat ja fa temps que han estat absorbits pel mateix estat.
Aquests fets, deixen a Catalunya com a dominadora de la combinació independència=democràcia que ha estat la combinació guanyadora en els processos de secessió que han tingut èxit (Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Macedònia...).
A aquestes alçades, aquells que no tenien clar el futur que oferia la República catalana o que especulaven amb la possibilitat ben intencionada d’una solució pactada, tenen ben clar quin és el present de la pertinença a Espanya. Ara, la majoria política i social a Catalunya és favorable al govern català i a la seva voluntat d’avançar cap a la República catalana
Gràcies doncs, a l’elecció estratègica de l’estat espanyol (no ha estat un error sinó una elecció) la república catalana torna a estar en una posició guanyadora per encarar aquesta setmana decisiva. Europa pot fer oïdes sordes a les demandes d’independència però no a la resistència a l’autoritarisme en un estat membre.
Resistirem, ensenyarem les dents i guanyarem.

Cap comentari:

Publica un comentari

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!