Quan trobem a faltar l'ètica

Aquests dies ha estat notícia que Pablo Iglesias ha anat a la presó de Lledoners a veure el vicepresident de la Generalitat i ha trucat al President Puigdemont buscant suport a l’aprovació dels pressupostos del govern espanyol.

Quasi un any després de l’empresonament i exili sembla massa tard, i fa pensar si aquesta visita hauria tingut lloc si no en depengués l’aprovació d’una de les eines més importants del govern.

Negociar amb presos polítics els pressupostos de l’estat que els manté a la presó no és un retorn a la política sinó un xantatge emocional i personal. Negar la llibertat de forma arbitrària a aquestes persones durant mesos per esperar a que els vots dels seus diputats a Madrid siguin favorables a l’interès del govern, és pura mesquinesa.

El fracàs en la gestió del conflicte entre Catalunya i Espanya ha estat per la crisi de valors i d’ètica que fa tants anys que campa per lliure. L’absència d’ètica deixa només espai a la idea que la legalitat està fins i tot per damunt de la democràcia.

L’ètica hauria de ser el que donés el marc general de la llei i de la pràctica de la política. Quan la legalitat serveix per donar cobertura a pràctiques d’elusió fiscal és quan trobem a faltar l’ètica; quan el Tribunal Suprem espanyol es desdiu en 24 hores d’una sentència que afavoria els ciutadans que tenen hipoteques i carregava els costos als bancs , és quan trobem a faltar l’ètica.

Quan alguns polítics neguen les evidències de la política repressiva i els jutges s’obliden de la justícia

i del dret per executar la repressió i condicionar la política de Catalunya; quan el rei d’Espanya renega de les seves obligacions constitucionals i quan alguns partits aplaudeixen tot això amb l’esperança que els doni el poder que no poden assolir democràticament; quan la premsa espanyola informa de manera esbiaixada durant anys als seus ciutadans i quan la intel·lectualitat espanyola s’absenta del debat...és quan trobem a faltar l’ètica.

Quan el govern espanyol i la delegació catalana del PSOE donen a entendre que la situació dels presos polítics podria canviar si s’aproven els pressupostos i es rebla amb l’argument dels avantatges que suposarien per Catalunya, és quan trobem a faltar l’ètica perquè posa les polítiques materialistes per davant dels drets civils i de les llibertats; posant un esquer incert per enganxar la renúncia a la ideologia i als projectes polítics per a Catalunya: que hi hagi presos polítics no és tan greu, si Catalunya millora en aspectes econòmics

Els drets no ens posen cap plat a taula i només els trobem faltar quan fa massa temps que no hi són, quan l’autoritarisme i les pràctiques polítiques abusives ens els han tret mica en mica, llei a llei, a cop de decret i a cop de porra. Com les granotes del conte, que posades dins l’olla d’aigua que s’escalfava poc a poc, no es varen adonar que les estaven bullint fins que va ser massa tard, correm el risc que sigui massa tard quan ens n’adonem que ja quasi no tenim drets i que en política l’ètica ha deixat pas definitivament al cinisme.

Article publicat el 31 d’octubre de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.